Per: Enric Ribera Gabandé

Les castanyes van arribar a ser aliment de la humanitat des d’èpoques molt remotes. Els romans, amb la incentivació del cultiu d’aquest arbre de la família de les Fagaceae, la castanya es va convertir en la base de la seva alimentació, presentant-lo en sec, fresc o també mòlt, amb el que obtenien farina. Segles més tard, al XVI, amb l’arribada des d’Amèrica de la patata i el blat de moro, la castanya va perdre protagonisme pel que fa a la manutenció de la gent del camp.

Durant l’Edat Mitjana, a Catalunya, a la nit de Tots Sants, per recordar als veïns el menester de resar pels difunts, es tocaven les campanes de tots els convents i parròquies. El campaner, per tal envit, necessitava una gran aportació d’energia per poder-se recuperar de tal esforç. Es rescabalava de l’esgotament menjant aquest fruit i bevent vi blanc dolç, que l’acostumava a degustar amb el porró. A causa que no hi havia molts campaners en aquells anys en terres catalanes, al mestre li anava seguint en aquesta tasca, familiars i persones pròximes, que contribuïen a la tasca de tocar les campanes.

Al final, tots acabaven menjant castanyes i bevent vi dolç. La tradició es va anar complementant en molts pobles catalans amb la recollida, per part dels homes, de castanyes, moniatos i llenya. Les dones feien el mateix preparant panellets elaborats amb ametlla mòlta i s’ensucra. La vigília a la nit (31 d’octubre) es reunien tots al voltant del foc, menjant castanyes i moniatos torrats a la vora del foc de la llenya, i deliciosos panellets.

D’altra banda, existia també la tradició en aquella època que els nens havien de deixar castanyes en algun punt de la casa perquè durant la nit, les ànimes dels difunts de la família vinguessin a recollir-les i les canviessin pels panellets. En alguns llocs ho feien pel codony. En els nostres dies i a la tardor, és molt característic que aparegui pels carrers del nostre país una figura molt popular, al costat d’una petita paradeta amb un braser, torrant castanyes i venent-les als vianants embolicades en paper, en forma de cucurutxo.

A molts indrets de Catalunya, la Nit de Tots Sants, continua sent tradició de reunir-se en família per celebrar-la tots plegats entorn d’una taula on no manquen les castanyes, els panellets i els moniatos. Per beure un moscatell, un vi de missa o un vi dolç.

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

Ús de cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació, així com cookies de complement de xarxes socials. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí: política de cookies.

ACEPTAR D'ACORD D'ACCORD OK

Subscriviu-vos al blog de l'ACGN

Afegiu-vos a la nostra llista per rebre les darreres notícies de l'Acadèmia

Us heu subscrit correctament, gràcies!