Gran viatge, bon ambient, interessant experiència, “peròs” gastronòmics

Gran viatge, bon ambient, interessant experiència, “peròs” gastronòmics

Paul Bocause

L’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició ha acabat el mes de gener de 2018 amb una escapada gastronòmica a França. El dimarts dia 30 ens trobàrem a les 10.00 del matí a l’aeroport del Prat de Barcelona els següents acadèmics: Ricard Aixelà, Miquel Brossa, Josep Casas, Pasqual Roca, Paco de la Rosa, Josep Mª Sanclimens, Ramon Serra, Joaquin Uriach, i també Anna Armengou, Enrique Gomis i Mercè Huguet.

Paul BocuseA les 11 agafàrem el vol Vueling VY1220 amb destinació Lyon. A les 12:15 vàrem aterrar a Lyon i amb tres taxis ens traslladàrem a Callonges-au-Mont-d’Or, al Restaurant Paul Bocuse, on arribàrem a les 13:10 hores. Comentar que quasi fins a les portes del restaurant hi arribava les aigues fruit de la inundació del Saône. Això impedia utilitzar els banys de la planta baixa. Encara a l’exterior hi havia innumerables ofrenes florals per en Paul Bocuse, que va morir el dissabte 20 de gener, o sia deu dies abans de la nostra visita.

Cal dir que inicialment teníem intenció d’anar-hi amb el tren TGV que sortia de BCN Sants a les 08,25 i arribava a Lyon Part Dieu a les 13.20. Feia temps ja havíem parlat amb el restaurant dient que hi arribaríem a les 13,40/13,45, però pocs dies abans, després de repetir-nos el clàssic “desolé” ens digueren que si arribàvem més tard de les 13,30, no ens podrien atendre. Vàrem insistir fins a l’extenuació però el “desolé” ens el varen repetir fins a la sacietat. No hi va haver manera.

En arribar, el famós grum Daniel, molt simpàtic i servicial es va fer càrrec dels equipatges.El restaurant segueix com sempre. Una decoració més que correcta però estil “Disney” i aquell dia no hi havia masses clients. L’espai de la cuina molt reduït. Ens col•locaren en una molt agradable taula ovalada, a “La Rotonde” (entrant a la dreta), que permetia el diàleg amb cadascun dels comensals.

Elegirem el menú que inclou els 4 plats emblemàtics de la casa i el maridatge de xampany i vins més top. Total, 355 € per persona. Després d’un “entrant de l’Auberge” i una copa de xampany, trigàrem més de 30 minuts a servir-nos la sopa VGE creada per l’Elysée el 1975 en honor del president Valérie Giscard d’Estaing. Aquesta sopa va coberta amb una pasta de full que ha de trencar-se i part d’ella posar-la a l’interior de la petita sopera, en la que hi ha el caldo, uns daus de carn i trossos de tòfona negra. Excel•lent.

RogerVa seguir el roger recobert de patata cruixent presentat com si fossin les escates del propi roger, acompanyat d’una salsa molt especial i francesa, amb romaní, un toc cítric molt marcat, lligada amb crema de llet i molta mantega i decorada amb un demi-glacé (suc de carn). Molt del lloc (Joaquim Uriach dixit). Plat també excel•lent. Seguírem amb el llobarro amb crosta de pasta fullada, i amb una salsa bearnesa amb concentrat de tomàquet. Plat correcte. Per descansar una mica ens serviren un granissat amb licor de vi de Beaujolais.

I finalment, la Pularda de Bresse cuinada i presentada a taula dins una bufeta de porc a l’estil de la Mère Fillioux. Excel•lent.

Després ens prepararen una selecció de “frescos i curats formatges” de “La Mère Richard”. Molt fluixets. Seguírem amb una Tatin immenjable i uns gelats, fantasies i xocolates que no tenien el mínim interès. Prenguérem cafè, en Ramon Serra va demanar sacarina i li portaren una caixa de plàstic, de mida industrial, impropi de un tres estrelles. I en marxar, un cambrer encara ens volia “tornar” l’envàs negre de plàstic, pensant que era nostre.

Paul BocuseTant el xampany com els vins, a més de ser molt cars, no tenien gens d’interès, i foren servits en copes de baixa qualitat. Cal destacar que l’àmplia carta de vins no hi havia cap vi d’Espanya i només un de Catalunya (Torres). Concretament vàrem prendre xampany Perrier-Jouet brut, Chateau Mersault, Savigny-le-Beaune, chardonnay, 2014, Côte de Beaune, Borgonya, Chateau Mersault, le cent vignes, premiar Cru de Beaune, pinot noir, 2012, Borgonya, Chateau Vilefranche, semillon 100%, Sauternes, 2015, Bordeaux.

El servei normal, però més propi d’1-2 que de tres estrelles. Ningú ens va saludar ni en arribar ni en marxar. En Joaquim Uriach va comentar: És com un parc d’atraccions amb olor de naftalina, però que s’ha de veure. En definitiva, podríem dir: Monsieur Bocuse, gràcies per la seva extraordinària aportació al món de la cuina. Creiem que vostè ho va fer tot molt, molt bé (d.e.p) Amb els seus successors dóna la impressió que patirem.

Acabat el dinar, que va durar més de 4 hores, i després de la corresponent fotografia de grup, ens traslladàrem amb taxi al centre de Lyon a l’Hotel Sofitel, 5 estrelles, molt ben ubicat i molt correcte. A les 19,45 i per suggeriment d’en Miquel Brossa anàrem al “bouchon” Daniel et Denise, on ens va rebre el seu xef Joseph Viola, ens ensenyà la seva cuina i la majoria prenguérem un sopar lleuger (truita de tòfona), però alguns altres s’atreviren amb unes riz de veau amb tòfona, terrine de pâté en croûte, uns peus de porc, anduillettes, etc. Vàrem prendre cerveses i vi negre, un Crozes-Hermitage del Rhône de Chapoutier, syrah, 2015. Teníem poca gana. Realment no és res de l’altre món, però és un correcte i típic “bouchon de Lyon“.

En acabar i després d’una caminada de 40 minuts retornàrem a l’hotel passant per una part de l’interessant barri vell de Lyon. En Miquel Brossa va fer un comentari que ens va semblar genial: “Els francesos no saben tractar bé la tòfona”. Certament en alguns plats n’hi posen molta, però no n’aprofiten el seu bon sabor ni aroma, perquè la incorporen a l’elaboració del plat durant l’etapa de cocció, de forma que l’aroma que es desprèn queda a la cuina i no la gaudeix el comensal. A la resta del món pràcticament tots hem après que la tòfona s’ha d’incorporar a taula, perquè desprengui la seva preuada aroma davant el nas del comensal que la paga.

 Les Grands BuffetsDimecres al matí esmorzàrem a les 08.00 al Sofitel, a la vuitena planta, amb una extraordinària vista sobre la ciutat i a les 9’15 sortírem en taxi i a l’estació Lyon Part-Dieu, agafàrem un tren TGV destinació Narbona amb transbord previ a Montpeller. Arribàrem a les 12,58 en punt. Ens esperaven dos taxis i ens portaren a les instal•lacions de Les Grands Buffets. Sensacionals instal•lacions (bolera, parc aquàtic, piscina, pista de patinatge, etc.) i amb una oferta gastronòmica de gran, gran quantitat i mitjana qualitat. No obstant això, si ho mirem sota el prisma de qualitat-preu (35’90 €) li donem un aprovat força alt. És imprescindible reservar amb antelació. Sempre està molt ple.

Les Grands Buffets_Fontaine ChocolatEn Josep Casas va cuidar-se d’elegir un vi blanc, concretament un Maury Prestige (AOP Languedoc-Rousillon, Grenache, Macabeu i Tourbat) i un de negre, que era un La Forge (AOP Corbieres-Boutenac, Syrah, Carignan) i a més prenguérem cerveses (curiosament Damm), aigua i refrescos. Ens col•locaren al saló VIP, ideal per 9-10 persones, i després comences “els viatges” per totes les seccions dels bufets (pernils, embotits, ous, marisc, pastes, carns, peixos, verdures, amanides, formatges, gelats, pastissos, fruites, etc.). No acabes mai. Hi ha de tot i força. També hi ha una cuina on et preparen a l’instant i prèvia comanda uns 25 plats. Pots menjar i repetir de tot el que et vingui de gust.

Després de 3 hores i quart un taxi ens traslladà a l’estació de tren. Volíem fer una visita prèvia a la Catedral de Nabonne però un col•lapse en el transit ens ho va impedir. Nervis en tots dos taxis. A les 17:33 hores el TGV va sortir de Narbonne i prèvies parades a Perpignan, Figueres i Girona, arribàrem a BCN Sants a les 19:31 hores. Una caiguda d’en Ricard Aixelà a la sortida del tren ha estat l’única nota negativa del viatge. Afortunadament ha estat sense conseqüències.

 

Gran Jornada de l’Acadèmia a Tarragona pels Jocs Mediterranis 2018

Gran Jornada de l’Acadèmia a Tarragona pels Jocs Mediterranis 2018

Jocs mediterranis

Certament, ahir 6 de febrer va ser una jornada destacable per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició. Ens vàrem desplaçar a Tarragona els següents Acadèmics:

RICARD AIXELÀ, MIQUEL BROSSA, SARA CASTELLVÍ, FRANCESC DABÀN, ROSA GELPÍ, ROSA MAYORDOMO, PASQUAL ROCA
PACO DE LA ROSA, JOSEP Mª SANCLIMENS i RAMON SERRA.

I els següents amics de l’Acadèmia:

PATON INSENSE, FELIP MASSOT, JOSEP Mª MINGUELLA, JOSEP PINTADO, LLUÍS PLANAS, MIQUEL RIBAS i  DOLORS GUAJARDO.

Per part de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona s’hi varen incorporar les següents persones:

ÀNGEL PÉREZ – President, ANTONI PONT AMENÓS – President d’Honor, ANA VILALLONGA – Vice-presidenta, JOSÉ DANÉS, GORETTI GUASCH, MIQUEL ROCA, FRANCESC TORRENTE – Vice-president, CARLOS DE ORTUETA i MARGARET DE ORTUETA.

Per part de l’Ajuntament de Tarragona hi assistiren:

– JOSEP FÈLIX BALLESTEROS. Alcalde
– JAVIER VILLAMAYOR. Regidor Comissionat pels Jocs Mediterranis 2018

A les 11 en punt del matí l’autocar va sortir de la Pl. Francesc Macià en direcció a Tarragona. Una mica, poca, pluja pel camí i a les 12.35 ens deixà a pocs metres de l’Ajuntament tarragoní.

Allà ens trobàrem amb el President, el President d’Honor, la Vicepresidenta i vuit membres de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona i alguns amics de l’Acadèmia que s’havien desplaçat amb els seus vehicles particulars. Tots junts pujàrem al primer pis, concretament al Saló de les comissions, anomenat popularment “saló dels penjats”. Ens asseguérem a unes nobles butaques i ens entregaren a cadascú de nosaltres una litografia d’un quadre de Salvador Dalí, pintat a Tarragona i que està ubicat a l’entrada del despatx de l’Alcalde.

A les 12.45 l’Alcalde Sr. Josep Fèlix Ballesteros s’incorporà a la reunió i durant gairebé una hora mantinguérem una interessant conversa bàsicament sobre temes relacionats amb Tarragona (urbanisme, evolució, problemàtica social, etc.) i amb els XVIII Jocs Mediterranis que se celebraran el mes de juny-juliol d’enguany.

Prengueren la paraula, a més de l’Alcalde, el Sr. Josep Mª Sanclimens com a membre de la Taula Directiva de l’ACGN, que va fer un breu resum de com es fa fundar i de les activitats que porta a terme, i va agrair a l’Ajuntament la seva cordial benvinguda, el Sr. Àngel Pérez, President de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona, i Sr. Antoni Pont Amenós, ex directiu de l’ACGN i actual President d’Honor de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona.

viatge tarragona 2

Més tard, ens férem una fotografia de grup al fantàstic Saló de Plens de l’Ajuntament i tornàrem a l’autocar tot el grup encapçalats per l’Alcalde i pel regidor comissionat pels Jocs Mediterranis, Sr. Javier Villamayor.

Amb el mateix autocar ens traslladàrem a l’Anell Olímpic, on ens explicaren sobre el terreny el què ens havien comentat a l’Ajuntament. Vàrem fer una bona passejada a peu pel Passeig central dels Anells Olímpics, amb un fred destacable però sense pluja. Realment es tracta d’un bon i important projecte que sens dubte, a més de projectar el nom de Tarragona arreu d’Europa i del món, haurà contribuït a la planificació i millora urbanística de la ciutat de cara al futur.

A continuació, ens desplaçarem al que ara és el restaurant de referència de Tarragona, Ca l’Eulàlia, situat al barri del Serrallo. El menú fou el següent:

– Amanida de magrana, api, poma, cloïssa de Carril i esferificació d´oli  d´oliva                                                                     

  • CAVA TORELLÓ PÀL.LID ROSAT BRUT RESERVA

– Galeta dolça de poma caramel·litzada, calamar de Tarragona i encenalls de foiè

  • CAVA TORELLÓ PÀL.LID ROSAT BRUT RESERVA

– Ortigues de mar del Delta arrebossades

  • VI BLANC GRAN CRISALYS (XAREL·LO I CHARDONNAY)

– Gamba grossa de Tarragona a la planxa

  • VI BLANC GRAN CRISALYS (XAREL·LO I CHARDONNAY)

–  Sepionets de la platja de Tarragona a la planxa

  • VI ROSAT PETJADES (MERLOT)

 – Arròs a la masqueta amb espardenyes

  • VI ROSAT PETJADES (MERLOT)

 – Suprema de rémol amb salsafins , perles de moniato i gelatina de figues

  • CAVA TORELLÓ 225 BRUT NATURE GRAN RESERVA

– Postres casolans de l´Eulàlia
– Petit fours a l´hora del café

  • CAVA TORELLÓ 225 BRUT NATURE GRAN RESERVA

 

DEGUSTACIÓ DE VINS I CAVES PER GENTILESA DE CAVA TORELLÓ

CA L´EULÀLIA Restaurant
Plaça Bisbe Bonet s/n
43004 Tarragona
977 215 075

ca l'eulalia

Excel•lents tots els plats, però a un parell els va mancar temperatura. Extraordinaris vins i caves oferts per Cava Torelló. Moltes gràcies. Amb unes breus paraules d”Antoni Pont vàrem concloure l’àpat i la nostra visita a Tarragona quan eren ja a les 17.45 de la tarda. Una visita molt positiva gastronòmicament i també per conèixer molt més Tarragona i el gran repte que tenen aquest estiu.

Descobrim la cuina peruana

Descobrim la cuina peruana

QuinoaEn deu anys, la cuina peruana ha passat de ser una anècdota i autèntica desconeguda a una oferta gastronòmica ben consolidada. Es pot definir com una cuina de fusió, “criolla”, plena de color i personalitat, amb productes frescos i sabors a cítrics. Ha estat molt premiada al món gastronòmic. Un exemple és el guardó que ha aconseguit Perú, quatre anys consecutius, com el “millor destí culinari del món” pels World Travel Awards, coneguts amb el sobrenom dels “Oscars del turisme”.

Té els seus orígens en la cuina dels indígenes que van poblar el territori peruà com les cultures inques, chincha o aimara. Aquesta cuina precolombina va ser la base d’un procés de mestissatge transversal i profund que es va anar succeint, primer amb l’arribada dels conquistadors espanyols, que van portar a les bodegues dels seus vaixells la cuina criolla, i seguidament, de els posteriors corrents migratòris com les comunitats xinesa, japonesa (cuina nikkei), africana i posteriorment italiana, que van donar com a resultat una de les cuines més variades del món.

La seva elaboració parteix de la base d’un variat ventall de productes a causa de la gran biodiversitat i riquesa de climes que es pot trobar al país. A causa de les grans extensions de terra en altura, trobem dos dels aliments que més exporta Perú, la patata o la papa, com en diuen ells, i la quinoa. Són productes de secà que poden créixer a grans altituds. Altres són l’huacay, el blat de moro morat, la fulla de coca (un bàlsam pel mal d’altura), l’arròs, els fesolets o l’ají. D’ells en deriven plats tradicionals com el cebiche, la papa rellena, el tamal, els cau-cau, el cuy, els anticuchos, el sancochado o el ajiaco. També tenen moltes sopes com el locro de gallina, les chupes, el chuño lahua o la sopa de novios.

patatas

Pel que fa a beguda, n’hi ha dues que ocupen les primeres posicions. La primera, més tradicional i desconeguda, és la chicha morada, una beguda elaborada amb blat de moro morat.  La segona és el pisco, base del famós còctel Pisco Sour, que es prepara juntament amb suc de llimona.

Si posem l’ull a Catalunya, podem trobar restaurants que mostren com la cuina peruana no és només una moda passatgera i banal. S’ha pogut fer un espai amb una proposta que ofereix un equilibri entre la revolució que va iniciar el famós xef de talla mundial Gastón Acurio i la tradició. Ho demostrem amb una llista dels millors restaurants de Catalunya:

Restaurant PaktaPAKTA: En primer lloc no podia faltar el restaurant que va rebre una estrella Michelin el 2015 i que posa la cuina peruana a l’Olimp gastronòmic. Mostra de la bona feina que fan l’equip format per Albert Adrià, el peruà Jorge Muñoz i la japonesa Kyoto Li. Una cuina d’avantguarda i de fusió amb tocs japonesos i peruans.

 

TantaTANTA: El famós xef Gastón Acurio va desembarcar a Barcelona a finals del 2012, amb l’apertura d’aquest restaurant amb un nom ben curiós que significa pa en quítxua. Finalment, el 2016 es desvincula del restaurant i el deixa a les mans del seu director, Alonso Ferraro. Fan una cuina peruana adaptada, rebaixant el picant però mantenint el sabor.

 

ceviche 103CEVICHE 103: Juntament amb el Tanta, és el gran abanderat de la cuina peruana moderna. Capitanejat pel xef Roberto Sihuay ofereix una cuina atrevida i amb personalitat. Plats amb molta substància plens de productes de temporada.

 

 

The market barcelonaTHE MARKET BARCELONA: Utilitza una línia moderna amb una cuina fusió que combina tocs cantonesos, japonesos i peruans. Tot presentat amb una perfecció exquisida. El jove xef Nicky Ramos juga amb una àmplia carta de cebiches i piscos.

“MIGUEL TORRES” una vinya a la fi del món

“MIGUEL TORRES” una vinya a la fi del món

FOTO BARRICA

Després de visitar diversos cellers a la regió de MENDOZA, localització on es produeix el 80% del vi argentí, vaig anar a Xile per carretera travessant els Andes per una ruta que puja fins als 3.400 m d’altura, amb un paisatge únic i meravellós.

ANDES NEVATS

L’Argentina és un país amb molts problemes econòmics derivats del seu govern, però el seu sector vitivinícola és un oasi, una excepció. Cada dia exporten més, sobretot als Estats Units, Regne Unit Alemanya, cada dia obren nous cellers i cada dia les qualitats pugen de nivell.

 

 

 

Vaig visitar uns quants cellers molt rellevants com:

  • CATENA ZAPATA
  • CARO (unió de Nicolás Catena i el Br. Eric de Rothschild, de les bodegues LAFITE Rothschild de Pauillac)
  • CHEVAL DES ANDÉS (unió d’un altre celler argentí, Terraza de los Andes, i Cheval Blanc de St. Emilión, Pierre Lurton)
  • ACHAVAL-FERRER

Les modes canvien i les vinificacions també. La influència i els gustos de Robert Parker van quedant enrere i avui es verema aquesta zona dues o tres setmanes abans. Buscant més frescor, més acidesa i menys alcohol, fan uns vins més fàcils de beure i maridar.

A l’Argentina el cep “MALBEC” és el gran protagonista juntament amb el xilè “CARMENERE”, tots dos portats de França el S.XIX.

Com els diferenciem? Com els qualifiquem? Doncs no és fàcil. El “MALBEC”, ric en nas, dominant la violeta, és més tànnic, té més estructura i té més acidesa. El grau alcohòlic és de 14.5º i 15º. El “CARMENERE” és més subtil i harmònic. Combinant els seus diferents matisos, és suau i de fàcil pas de boca, amb menys grau alcohòlic i amb grans i prolongades sensacions en el seu bouquet.

En definitiva, el gust de cadascú marcarà les seves preferències.

Xile és un altre món. S’ha desenvolupat econòmicament i és per això que li diuen la Suïssa de Llatinoamèrica. Té una vitalitat i marxa empresarial que és patent als carrers de la seva capital, a les autopistes, a les explotacions agrícoles i als complexos industrials.

VINYA

A Xile es troba el Celler del nostre company Acadèmic Miquel Torres a Curicó, en el qual vaig passar un dia. Va ser pioner el 1979, any en què va començar aquesta aventura. Va ser la primera bodega en aquest país amb tines d’acer inoxidable amb temperatura controlada.

Avui, amb els seus sis milions d’ampolles anuals, no és el celler més gran en producció, però es considerat en tot el país com el de més alta reputació des del punt de vista qualitatiu.

FOTO TANNIA, Sales Manager

Tot el conreu de la vinya és ecològic. Té 1.030 hectàrees, instal·lacions d’última tecnologia i sempre botes de roure francès.

Conreen els ceps més populars del país, oferint majoritàriament vins monovarietals. Tenen situades les diferents vinyes a les millors valls del país, sempre buscant el clima, el terreny i l’altura més idonis per a cada varietat.

Tenen diverses sèries de vins que ofereixen diferents varietats, com Santa Digna, Las Mulas, Cordillera i Reserva del Pueblo (cep “Pais”). Destaquen dos escumosos amb mètode tradicional, un Pinot Noir i l’altre del cep “País” que van portar a Xile els primers colonitzadors espanyols el S. XVI, i que recentment, en un concurs a Canadà, ha estat designat el millor escumós del món amb varietats no tradicionals del champagne. El seu nom és “ESTELADO”.

Vaig passar un dia molt agradable. Tot l’equip de gent de la bodega és molt hospitalari amb un elevat nivell tècnic, començant pel seu jove gerent, en Jaime Valderrama.

FOTO CINC AMPOLLES

Al tast i al dinar que vàrem fer al propi celler, on exhibeixen alta gastronomia de cuina tradicional xilena, vam gaudir de les excel·lències dels seus vins, especialment el chardonnay, el sauvignon blanc i el carmenère, tots de la seva línia Cordillera i l’inenarrable cabernet sauvignon, anomenat Manso de Velasco. Tots són vins delicats, molt ben construïts, equilibrats i rodons amb una qualitat realment important.

FOTO ASADO DE TIRA BRASEADO

En definitiva, felicito el Miquel i els seus fills, Mireia i Miquel, perquè exporten el seny i el bon fer dels catalans més enllà del nostre país. Us desitjo que continuï així per molts anys.

 

Josep Casas, Vicepresident

Mascaró i l’hospitalitat

Mascaró i l’hospitalitat

mascaro_acgn_

La família Mascaró, arrelats al cor del Penedès i de tradició lligada al món del vi des de 1894, ens va acollir el passat 30 de gener a casa seva. Montserrat Mascaró va ser la brigadier d’un meravellós dia en què un grup d’acadèmics vam iniciar el viatge en mini bus, il·lusionats per l’hospitalitat i bonhomia de la nostra acadèmica.

mascaro_acgn

Tal com va succeir al nostre viatge a la Vall de Bianya, el trajecte va està acompanyat per la visió constant d’una de les nostres muntanyes sagrades, a la Vall de Bianya, el Canigó; pel camí del Penedès, Montserrat.

L’arribada va estar reconfortada per un acollidor saló preparat per un segon esmorzar: cafès, begudes calentes, pastes de té, i encenalls de xocolata i ametlla…

mascaro_acgn

Escenari perfecte per la gran introducció de na Montserrat a les arrels del món dels destil·lats, i que va ser arrodonit pels apunts històrics al voltant de l’alambí que va desenvolupar el nostre sota president, Josep Casas.

Montserrat Mascaró ens va guiar per les sales de destil·lació donant tota mena d’explicacions sobre la procedència del mot “holandes”, cicles i temps de destil·lació, i varietats de raïms.

mascaro_acgn

Apreciar l’aroma, profund i evocador a préssec, a ametlla amarga, a treball ben fet. Tot un art…

La Priscilla amb l’Alex i en Ramón. L’Alex, amb quatre brandies

Als peus del monestir de Santes Creus, sota la seva vigilància, i recordant els seus lligams cistercencs, la finca Mas Miquel, antiga propietat dels monjos —així com tot el territori que l’envolta— té cura del conreu de la vinya que, sota el misteri de l’alquímia i la dedicació de les dones i homes de Mascaró, ens espera per oferir-nos un dinar digne d’esperits generosos: la primera calçotada de l’any, àpat comunitari que apropa als comensals i afavoreix la bonhomia.

mascaro_acgn

Santes Creus. Montse Mascaró i la taula parada . Ricard Aixelà rendit a la bellesa

Però com es menja un calçot?

mascaro_acgn

En Ramon Viader, en Josep Casas i en Josep Bujàn preparats per les instruccions.

L’Enrique Alonso, espòs de na Montse Mascaró, preparat per impartir les instruccions.

L’Alex Jaumandreu molt atent a la lliçó magistral. La seva esposa, Priscilla Newman, ja sap com fer-ho…

L’aperitiu, excel·lent, regat amb un vermut de la terra, ha precedit la menja dels calçots. Tot un èxit! La mare de na Montse, la Sra. Mascaró, ha preparat un romesco fi i saborós complement perfecte per aquestes cebes blanques, calçades amb cura.

Sara Castellví, verificant el menú sota la mirada atenta d’en Josep Maria Sanclimens.

L’Enrique, ens va explicant què menjarem, mentres les safates amb botifarra i mongetes, preparades pel restaurant Cal Ton de Vilafranca comencen a arribar a taula.

Na Montse ens dóna detalls sobre la finca, que el seu pare, Antoni Mascaró, va fer construir per rebre amics i gent estimada.

mascaro_acgn

Aquest fum que surt de la safata…

La sobretaula ha estat llarga. Una tertúlia com “les d’abans”!

Tots han pogut comentar un detall, recordar un plat de la seva terra, un xic alegre, un xic malenconiós. Temps per recordar els que ja no hi són però que són presents en aquest àpat comunitari…

Per això, volem recordar el brindis d’en Nèstor Luján: 

 

mascaro_acgn

“Per l’amor i la llibertat!!”

Extraordinària visita a la Fageda d’en Jordà i dinar normalet a Ca l’Enric, a la Vall de Bianya

Extraordinària visita a la Fageda d’en Jordà i dinar normalet a Ca l’Enric, a la Vall de Bianya

Acadèmics de l'ACGN a la Vall de Bianya

El grup, abans de la visita a la Fageda d’en Jordà

Diuen que la tardor és l’època òptima per a visitar la Fageda d’en Jordà i nosaltres ara ho podem assegurar. A tres quarts d’onze del matí ens trobàrem “al lloc de sempre”, plaça Francesc Macià davant del Sandor, vuit acadèmics: les senyores Sara Castellví, Rosa Gelpí i Rosa Mayordomo, i els senyors Ricard Aixelà, Miquel Brossa, Paco de la Rosa, el Comte de Sert i en Josep Mª Sanclimens, i sortírem amb autocar via Vic cap a la Fageda d’en Jordà.

Cuina del restaurant Ca l'Enric, a la Vall de Bianya

A la cuina de Ca l’Enric

A dos quarts d’una ens esperava n’Arcadi Calzada, que s’havia responsabilitzat de llogar un carruatge tirat per un burro que acomboiat per un molt simpàtic i agradable conductor ens va passejar per la Fageda d’en Jordà donant-nos gran quantitat d’explicacions i comentant-nos moltes curiositats. El dia va ser extraordinari, la temperatura òptima i el terra i els arbres plens de fulles de tons marrons i grocs sinònim de tardor. En una hora vàrem gaudir d’un dels grans indrets naturals del nostre país. Simpàtica, divertida i enriquidora excursió.

A les dues arribàrem al Restaurant Ca l’Enric, una de les grans referències gastronòmiques de Catalunya. Ens hi esperaven els acadèmics Luis Ignacio Ferrer i Valentí Roqueta, i en Josep Pintado, amic de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició.

Ens reberen els tres germans Juncà, ens ensenyaren les seves extraordinàries instal·lacions, en especial la cuina, i ens ubicaren en un menjador privat. Taula rectangular òptima per a 12 comensals.

Ens serviren el següent menú:

  • El gratinat dels macarrons
  • Esqueixada de bacallà amb la seva cotna
  • Coca de recapte invertida
  • El niu de guatlla
  • Cornat de pernil amb gelat de carbassa i taronja
  • Macaron de cacau i pollastre
  • Sotabosc
  • Tac de perdiu rostida amb espardenyes
  • Sopa de becada, raïm i llenegues
  • Remenat de bolets amb ou de galliner i tartuf
  • L’hort de les mulleres
  • Becada en dues coccions fresca
  • Llebre a la Peitovin
  • I de postres, La Terra

Ho acompanyàrem amb cava Torelló Brut Nature, amb vi blanc Brunette (Terra Alta) i amb vi negre Abadal 3.9 (Pla de Bages).

Plats del restaurant Ca l'Enric

Alguns dels plats que vam poder degustar a Ca l’Enric

Ens va agradar el dinar però… Evidentment no hi havia cap plat dolent, però darrerament alguns arribem a la conclusió que els restaurants es volen sofisticar massa. Les racions son escasses i moltes vegades costa identificar els ingredients dels plats. Potser nosaltres no seguim el ritme que cal i estem un xic desfasats però el cert és que no gaudim tant com ho fèiem abans. Ens quedem amb el Ca l’Enric de fa uns anys. Segurament les estrelles o critiques no van per aquest camí. Nosaltres sí.

Hem d’ésser atrevits i dir que les sofisticacions són pels sofisticats. A nosaltres ens agraden i molt les innovacions, però acotades.

Sobretaules com les d’abans

Durant tot el dinar vàrem mantenir una interessant tertúlia sobre temes culturals, polítics i d’actualitat en la qual n’Arcadi Calzada va ser destacat protagonista. Aquesta tertúlia de sobretaula es va allargar (com a la vieja usanza de l’Acadèmia) fins passades les sis de la tarda. En Joaquim Nadal va excusar la seva presència ja que a la mateixa hora tenia un compromís a Badalona.

A un quart de set tornàrem a agafar l’autocar i arribàrem prop de les vuit del vespre a Barcelona.

En resum: vàrem gaudir molt amb el viatge i amb els qui hi varen assistir, però ens quedà el dubte de si aquesta sofisticació dels restaurants serà positiva per a ells i agrada a la clientela.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

Ús de cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació, així com cookies de complement de xarxes socials. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí: política de cookies.

ACEPTAR D'ACORD D'ACCORD OK