Gran viatge, bon ambient, interessant experiència, “peròs” gastronòmics

Gran viatge, bon ambient, interessant experiència, “peròs” gastronòmics

Paul Bocause

L’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició ha acabat el mes de gener de 2018 amb una escapada gastronòmica a França. El dimarts dia 30 ens trobàrem a les 10.00 del matí a l’aeroport del Prat de Barcelona els següents acadèmics: Ricard Aixelà, Miquel Brossa, Josep Casas, Pasqual Roca, Paco de la Rosa, Josep Mª Sanclimens, Ramon Serra, Joaquin Uriach, i també Anna Armengou, Enrique Gomis i Mercè Huguet.

Paul BocuseA les 11 agafàrem el vol Vueling VY1220 amb destinació Lyon. A les 12:15 vàrem aterrar a Lyon i amb tres taxis ens traslladàrem a Callonges-au-Mont-d’Or, al Restaurant Paul Bocuse, on arribàrem a les 13:10 hores. Comentar que quasi fins a les portes del restaurant hi arribava les aigues fruit de la inundació del Saône. Això impedia utilitzar els banys de la planta baixa. Encara a l’exterior hi havia innumerables ofrenes florals per en Paul Bocuse, que va morir el dissabte 20 de gener, o sia deu dies abans de la nostra visita.

Cal dir que inicialment teníem intenció d’anar-hi amb el tren TGV que sortia de BCN Sants a les 08,25 i arribava a Lyon Part Dieu a les 13.20. Feia temps ja havíem parlat amb el restaurant dient que hi arribaríem a les 13,40/13,45, però pocs dies abans, després de repetir-nos el clàssic “desolé” ens digueren que si arribàvem més tard de les 13,30, no ens podrien atendre. Vàrem insistir fins a l’extenuació però el “desolé” ens el varen repetir fins a la sacietat. No hi va haver manera.

En arribar, el famós grum Daniel, molt simpàtic i servicial es va fer càrrec dels equipatges.El restaurant segueix com sempre. Una decoració més que correcta però estil “Disney” i aquell dia no hi havia masses clients. L’espai de la cuina molt reduït. Ens col•locaren en una molt agradable taula ovalada, a “La Rotonde” (entrant a la dreta), que permetia el diàleg amb cadascun dels comensals.

Elegirem el menú que inclou els 4 plats emblemàtics de la casa i el maridatge de xampany i vins més top. Total, 355 € per persona. Després d’un “entrant de l’Auberge” i una copa de xampany, trigàrem més de 30 minuts a servir-nos la sopa VGE creada per l’Elysée el 1975 en honor del president Valérie Giscard d’Estaing. Aquesta sopa va coberta amb una pasta de full que ha de trencar-se i part d’ella posar-la a l’interior de la petita sopera, en la que hi ha el caldo, uns daus de carn i trossos de tòfona negra. Excel•lent.

RogerVa seguir el roger recobert de patata cruixent presentat com si fossin les escates del propi roger, acompanyat d’una salsa molt especial i francesa, amb romaní, un toc cítric molt marcat, lligada amb crema de llet i molta mantega i decorada amb un demi-glacé (suc de carn). Molt del lloc (Joaquim Uriach dixit). Plat també excel•lent. Seguírem amb el llobarro amb crosta de pasta fullada, i amb una salsa bearnesa amb concentrat de tomàquet. Plat correcte. Per descansar una mica ens serviren un granissat amb licor de vi de Beaujolais.

I finalment, la Pularda de Bresse cuinada i presentada a taula dins una bufeta de porc a l’estil de la Mère Fillioux. Excel•lent.

Després ens prepararen una selecció de “frescos i curats formatges” de “La Mère Richard”. Molt fluixets. Seguírem amb una Tatin immenjable i uns gelats, fantasies i xocolates que no tenien el mínim interès. Prenguérem cafè, en Ramon Serra va demanar sacarina i li portaren una caixa de plàstic, de mida industrial, impropi de un tres estrelles. I en marxar, un cambrer encara ens volia “tornar” l’envàs negre de plàstic, pensant que era nostre.

Paul BocuseTant el xampany com els vins, a més de ser molt cars, no tenien gens d’interès, i foren servits en copes de baixa qualitat. Cal destacar que l’àmplia carta de vins no hi havia cap vi d’Espanya i només un de Catalunya (Torres). Concretament vàrem prendre xampany Perrier-Jouet brut, Chateau Mersault, Savigny-le-Beaune, chardonnay, 2014, Côte de Beaune, Borgonya, Chateau Mersault, le cent vignes, premiar Cru de Beaune, pinot noir, 2012, Borgonya, Chateau Vilefranche, semillon 100%, Sauternes, 2015, Bordeaux.

El servei normal, però més propi d’1-2 que de tres estrelles. Ningú ens va saludar ni en arribar ni en marxar. En Joaquim Uriach va comentar: És com un parc d’atraccions amb olor de naftalina, però que s’ha de veure. En definitiva, podríem dir: Monsieur Bocuse, gràcies per la seva extraordinària aportació al món de la cuina. Creiem que vostè ho va fer tot molt, molt bé (d.e.p) Amb els seus successors dóna la impressió que patirem.

Acabat el dinar, que va durar més de 4 hores, i després de la corresponent fotografia de grup, ens traslladàrem amb taxi al centre de Lyon a l’Hotel Sofitel, 5 estrelles, molt ben ubicat i molt correcte. A les 19,45 i per suggeriment d’en Miquel Brossa anàrem al “bouchon” Daniel et Denise, on ens va rebre el seu xef Joseph Viola, ens ensenyà la seva cuina i la majoria prenguérem un sopar lleuger (truita de tòfona), però alguns altres s’atreviren amb unes riz de veau amb tòfona, terrine de pâté en croûte, uns peus de porc, anduillettes, etc. Vàrem prendre cerveses i vi negre, un Crozes-Hermitage del Rhône de Chapoutier, syrah, 2015. Teníem poca gana. Realment no és res de l’altre món, però és un correcte i típic “bouchon de Lyon“.

En acabar i després d’una caminada de 40 minuts retornàrem a l’hotel passant per una part de l’interessant barri vell de Lyon. En Miquel Brossa va fer un comentari que ens va semblar genial: “Els francesos no saben tractar bé la tòfona”. Certament en alguns plats n’hi posen molta, però no n’aprofiten el seu bon sabor ni aroma, perquè la incorporen a l’elaboració del plat durant l’etapa de cocció, de forma que l’aroma que es desprèn queda a la cuina i no la gaudeix el comensal. A la resta del món pràcticament tots hem après que la tòfona s’ha d’incorporar a taula, perquè desprengui la seva preuada aroma davant el nas del comensal que la paga.

 Les Grands BuffetsDimecres al matí esmorzàrem a les 08.00 al Sofitel, a la vuitena planta, amb una extraordinària vista sobre la ciutat i a les 9’15 sortírem en taxi i a l’estació Lyon Part-Dieu, agafàrem un tren TGV destinació Narbona amb transbord previ a Montpeller. Arribàrem a les 12,58 en punt. Ens esperaven dos taxis i ens portaren a les instal•lacions de Les Grands Buffets. Sensacionals instal•lacions (bolera, parc aquàtic, piscina, pista de patinatge, etc.) i amb una oferta gastronòmica de gran, gran quantitat i mitjana qualitat. No obstant això, si ho mirem sota el prisma de qualitat-preu (35’90 €) li donem un aprovat força alt. És imprescindible reservar amb antelació. Sempre està molt ple.

Les Grands Buffets_Fontaine ChocolatEn Josep Casas va cuidar-se d’elegir un vi blanc, concretament un Maury Prestige (AOP Languedoc-Rousillon, Grenache, Macabeu i Tourbat) i un de negre, que era un La Forge (AOP Corbieres-Boutenac, Syrah, Carignan) i a més prenguérem cerveses (curiosament Damm), aigua i refrescos. Ens col•locaren al saló VIP, ideal per 9-10 persones, i després comences “els viatges” per totes les seccions dels bufets (pernils, embotits, ous, marisc, pastes, carns, peixos, verdures, amanides, formatges, gelats, pastissos, fruites, etc.). No acabes mai. Hi ha de tot i força. També hi ha una cuina on et preparen a l’instant i prèvia comanda uns 25 plats. Pots menjar i repetir de tot el que et vingui de gust.

Després de 3 hores i quart un taxi ens traslladà a l’estació de tren. Volíem fer una visita prèvia a la Catedral de Nabonne però un col•lapse en el transit ens ho va impedir. Nervis en tots dos taxis. A les 17:33 hores el TGV va sortir de Narbonne i prèvies parades a Perpignan, Figueres i Girona, arribàrem a BCN Sants a les 19:31 hores. Una caiguda d’en Ricard Aixelà a la sortida del tren ha estat l’única nota negativa del viatge. Afortunadament ha estat sense conseqüències.

 

Gran Jornada de l’Acadèmia a Tarragona pels Jocs Mediterranis 2018

Gran Jornada de l’Acadèmia a Tarragona pels Jocs Mediterranis 2018

Jocs mediterranis

Certament, ahir 6 de febrer va ser una jornada destacable per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició. Ens vàrem desplaçar a Tarragona els següents Acadèmics:

RICARD AIXELÀ, MIQUEL BROSSA, SARA CASTELLVÍ, FRANCESC DABÀN, ROSA GELPÍ, ROSA MAYORDOMO, PASQUAL ROCA
PACO DE LA ROSA, JOSEP Mª SANCLIMENS i RAMON SERRA.

I els següents amics de l’Acadèmia:

PATON INSENSE, FELIP MASSOT, JOSEP Mª MINGUELLA, JOSEP PINTADO, LLUÍS PLANAS, MIQUEL RIBAS i  DOLORS GUAJARDO.

Per part de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona s’hi varen incorporar les següents persones:

ÀNGEL PÉREZ – President, ANTONI PONT AMENÓS – President d’Honor, ANA VILALLONGA – Vice-presidenta, JOSÉ DANÉS, GORETTI GUASCH, MIQUEL ROCA, FRANCESC TORRENTE – Vice-president, CARLOS DE ORTUETA i MARGARET DE ORTUETA.

Per part de l’Ajuntament de Tarragona hi assistiren:

– JOSEP FÈLIX BALLESTEROS. Alcalde
– JAVIER VILLAMAYOR. Regidor Comissionat pels Jocs Mediterranis 2018

A les 11 en punt del matí l’autocar va sortir de la Pl. Francesc Macià en direcció a Tarragona. Una mica, poca, pluja pel camí i a les 12.35 ens deixà a pocs metres de l’Ajuntament tarragoní.

Allà ens trobàrem amb el President, el President d’Honor, la Vicepresidenta i vuit membres de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona i alguns amics de l’Acadèmia que s’havien desplaçat amb els seus vehicles particulars. Tots junts pujàrem al primer pis, concretament al Saló de les comissions, anomenat popularment “saló dels penjats”. Ens asseguérem a unes nobles butaques i ens entregaren a cadascú de nosaltres una litografia d’un quadre de Salvador Dalí, pintat a Tarragona i que està ubicat a l’entrada del despatx de l’Alcalde.

A les 12.45 l’Alcalde Sr. Josep Fèlix Ballesteros s’incorporà a la reunió i durant gairebé una hora mantinguérem una interessant conversa bàsicament sobre temes relacionats amb Tarragona (urbanisme, evolució, problemàtica social, etc.) i amb els XVIII Jocs Mediterranis que se celebraran el mes de juny-juliol d’enguany.

Prengueren la paraula, a més de l’Alcalde, el Sr. Josep Mª Sanclimens com a membre de la Taula Directiva de l’ACGN, que va fer un breu resum de com es fa fundar i de les activitats que porta a terme, i va agrair a l’Ajuntament la seva cordial benvinguda, el Sr. Àngel Pérez, President de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona, i Sr. Antoni Pont Amenós, ex directiu de l’ACGN i actual President d’Honor de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona.

viatge tarragona 2

Més tard, ens férem una fotografia de grup al fantàstic Saló de Plens de l’Ajuntament i tornàrem a l’autocar tot el grup encapçalats per l’Alcalde i pel regidor comissionat pels Jocs Mediterranis, Sr. Javier Villamayor.

Amb el mateix autocar ens traslladàrem a l’Anell Olímpic, on ens explicaren sobre el terreny el què ens havien comentat a l’Ajuntament. Vàrem fer una bona passejada a peu pel Passeig central dels Anells Olímpics, amb un fred destacable però sense pluja. Realment es tracta d’un bon i important projecte que sens dubte, a més de projectar el nom de Tarragona arreu d’Europa i del món, haurà contribuït a la planificació i millora urbanística de la ciutat de cara al futur.

A continuació, ens desplaçarem al que ara és el restaurant de referència de Tarragona, Ca l’Eulàlia, situat al barri del Serrallo. El menú fou el següent:

– Amanida de magrana, api, poma, cloïssa de Carril i esferificació d´oli  d´oliva                                                                     

  • CAVA TORELLÓ PÀL.LID ROSAT BRUT RESERVA

– Galeta dolça de poma caramel·litzada, calamar de Tarragona i encenalls de foiè

  • CAVA TORELLÓ PÀL.LID ROSAT BRUT RESERVA

– Ortigues de mar del Delta arrebossades

  • VI BLANC GRAN CRISALYS (XAREL·LO I CHARDONNAY)

– Gamba grossa de Tarragona a la planxa

  • VI BLANC GRAN CRISALYS (XAREL·LO I CHARDONNAY)

–  Sepionets de la platja de Tarragona a la planxa

  • VI ROSAT PETJADES (MERLOT)

 – Arròs a la masqueta amb espardenyes

  • VI ROSAT PETJADES (MERLOT)

 – Suprema de rémol amb salsafins , perles de moniato i gelatina de figues

  • CAVA TORELLÓ 225 BRUT NATURE GRAN RESERVA

– Postres casolans de l´Eulàlia
– Petit fours a l´hora del café

  • CAVA TORELLÓ 225 BRUT NATURE GRAN RESERVA

 

DEGUSTACIÓ DE VINS I CAVES PER GENTILESA DE CAVA TORELLÓ

CA L´EULÀLIA Restaurant
Plaça Bisbe Bonet s/n
43004 Tarragona
977 215 075

ca l'eulalia

Excel•lents tots els plats, però a un parell els va mancar temperatura. Extraordinaris vins i caves oferts per Cava Torelló. Moltes gràcies. Amb unes breus paraules d”Antoni Pont vàrem concloure l’àpat i la nostra visita a Tarragona quan eren ja a les 17.45 de la tarda. Una visita molt positiva gastronòmicament i també per conèixer molt més Tarragona i el gran repte que tenen aquest estiu.

Presentació del nou llibre de Josep Garcia i Fortuny

Presentació del nou llibre de Josep Garcia i Fortuny

Recerca, recerca, recerca… Les tres premisses per escriure un treball propi, ben documentat, amb ànima.

Cuina i Cuines a la Corona d'Aragó i CatalunyaEl Sr. Josep Garcia i Fortuny va presentar el passat dimarts dia 4 de juliol al Museu d’Història de Catalunya el III volum de la seva obra magna “Cuina i Cuiners a la Corona d’Aragó i Catalunya. Un capítol oblidat de la nostra història davant d’un públic representatiu de la comunitat gastronòmica e intel·lectual del nostre país: cuiners, pastissers, editors, bibliòfils amb profund coneixement de la cultura gastronòmica catalana i d’arreu, investigadors, divulgadors, directors d’escoles d’hostaleria, etc.

Les noves tecnologies estan sustentades per dues webs: la primera pública, coneguda, familiar, a l’abast de tothom, i la segona soterrada, oculta, desconeguda… La gastronomia al nostre país també segueix aquest model i el treball del Sr. Garcia i Fortuny ens l’ofereix: la web, la xarxa oculta que sustenta la gastronomia actual catalana, els cuiners i la cuina que han fet possible que Catalunya tingui un rostre visible internacionalment. Els cuiners d’avui, els xefs mediàtics, són la punta de l’iceberg soterrani i amagat del treball quotidià, sense-hores, sacrificat, entregat, d’una multitud de personatges que conformen el cor que batega i empaita la gastronomia actual.

Presentació Llibre Josep Garcia FortunyEl senyor Josep Garcia i Fortuny, centre, acompanyat per la senyora Nati Muñoz-Espinalt, experta en psicoestètica (a la seva esquerra), i el Sr. Josep Bullich, ex-xef i director del restaurant La Dama, de Barcelona, durant 28 anys, fins a la seva jubilació al 2014.

L’acadèmica Sra. Rosa Mayordomo (en la imatge, a la dreta de l’autor) va tenir l’honor d’assistir acompanyada per l’acadèmic Sr. Josep Vilella.

 

Presentació llibre Cuina catalana a la Corona d'Aragó i CatalunyaUn moment de la presentació. L’autor acompanyat del Sr. Enric Sallarés, editor (a l’esquerra), i el Sr. Josep Ballich, prologuista del III volum de “Cuina i Cuiners a la Corona d’Aragó i Catalunya. Un capítol oblidat de la nostra història”.

La presentació va finalitzar amb la participació activa dels presents, donant pas a un magnífic debat…

 

 

L’escriptor Josep Garcia i Fortuny, és un cuiner, investigador i escriptor gastronòmic. Entre les seves obres es troben “La cuina del bacallà a Catalunya” i “Cuina i Cuiners a la Corona d’Aragó i Catalunya. Un capítol oblidat de la nostra història”. Aquest últim llibre conté tres volums: Volum I “Èpoques pretèrites” (2014), Volum II “Honorant els nostres Mestres cuiners-escriptors”, i el Volum III “Anys d’unions i desunions”.

Reconegut en el món acadèmic universitari i entre els intel·lectuals gastronòmics, ha publicat nombrosos treballs en col·laboració amb el professor Pere Balañà i Abadia.

 

 

“MIGUEL TORRES” una vinya a la fi del món

“MIGUEL TORRES” una vinya a la fi del món

FOTO BARRICA

Després de visitar diversos cellers a la regió de MENDOZA, localització on es produeix el 80% del vi argentí, vaig anar a Xile per carretera travessant els Andes per una ruta que puja fins als 3.400 m d’altura, amb un paisatge únic i meravellós.

ANDES NEVATS

L’Argentina és un país amb molts problemes econòmics derivats del seu govern, però el seu sector vitivinícola és un oasi, una excepció. Cada dia exporten més, sobretot als Estats Units, Regne Unit Alemanya, cada dia obren nous cellers i cada dia les qualitats pugen de nivell.

 

 

 

Vaig visitar uns quants cellers molt rellevants com:

  • CATENA ZAPATA
  • CARO (unió de Nicolás Catena i el Br. Eric de Rothschild, de les bodegues LAFITE Rothschild de Pauillac)
  • CHEVAL DES ANDÉS (unió d’un altre celler argentí, Terraza de los Andes, i Cheval Blanc de St. Emilión, Pierre Lurton)
  • ACHAVAL-FERRER

Les modes canvien i les vinificacions també. La influència i els gustos de Robert Parker van quedant enrere i avui es verema aquesta zona dues o tres setmanes abans. Buscant més frescor, més acidesa i menys alcohol, fan uns vins més fàcils de beure i maridar.

A l’Argentina el cep “MALBEC” és el gran protagonista juntament amb el xilè “CARMENERE”, tots dos portats de França el S.XIX.

Com els diferenciem? Com els qualifiquem? Doncs no és fàcil. El “MALBEC”, ric en nas, dominant la violeta, és més tànnic, té més estructura i té més acidesa. El grau alcohòlic és de 14.5º i 15º. El “CARMENERE” és més subtil i harmònic. Combinant els seus diferents matisos, és suau i de fàcil pas de boca, amb menys grau alcohòlic i amb grans i prolongades sensacions en el seu bouquet.

En definitiva, el gust de cadascú marcarà les seves preferències.

Xile és un altre món. S’ha desenvolupat econòmicament i és per això que li diuen la Suïssa de Llatinoamèrica. Té una vitalitat i marxa empresarial que és patent als carrers de la seva capital, a les autopistes, a les explotacions agrícoles i als complexos industrials.

VINYA

A Xile es troba el Celler del nostre company Acadèmic Miquel Torres a Curicó, en el qual vaig passar un dia. Va ser pioner el 1979, any en què va començar aquesta aventura. Va ser la primera bodega en aquest país amb tines d’acer inoxidable amb temperatura controlada.

Avui, amb els seus sis milions d’ampolles anuals, no és el celler més gran en producció, però es considerat en tot el país com el de més alta reputació des del punt de vista qualitatiu.

FOTO TANNIA, Sales Manager

Tot el conreu de la vinya és ecològic. Té 1.030 hectàrees, instal·lacions d’última tecnologia i sempre botes de roure francès.

Conreen els ceps més populars del país, oferint majoritàriament vins monovarietals. Tenen situades les diferents vinyes a les millors valls del país, sempre buscant el clima, el terreny i l’altura més idonis per a cada varietat.

Tenen diverses sèries de vins que ofereixen diferents varietats, com Santa Digna, Las Mulas, Cordillera i Reserva del Pueblo (cep “Pais”). Destaquen dos escumosos amb mètode tradicional, un Pinot Noir i l’altre del cep “País” que van portar a Xile els primers colonitzadors espanyols el S. XVI, i que recentment, en un concurs a Canadà, ha estat designat el millor escumós del món amb varietats no tradicionals del champagne. El seu nom és “ESTELADO”.

Vaig passar un dia molt agradable. Tot l’equip de gent de la bodega és molt hospitalari amb un elevat nivell tècnic, començant pel seu jove gerent, en Jaime Valderrama.

FOTO CINC AMPOLLES

Al tast i al dinar que vàrem fer al propi celler, on exhibeixen alta gastronomia de cuina tradicional xilena, vam gaudir de les excel·lències dels seus vins, especialment el chardonnay, el sauvignon blanc i el carmenère, tots de la seva línia Cordillera i l’inenarrable cabernet sauvignon, anomenat Manso de Velasco. Tots són vins delicats, molt ben construïts, equilibrats i rodons amb una qualitat realment important.

FOTO ASADO DE TIRA BRASEADO

En definitiva, felicito el Miquel i els seus fills, Mireia i Miquel, perquè exporten el seny i el bon fer dels catalans més enllà del nostre país. Us desitjo que continuï així per molts anys.

 

Josep Casas, Vicepresident

L’Acadèmia està d’enhorabona

L’Acadèmia està d’enhorabona

Llibre_Canaille_Miquel Brossa

A una Acadèmia se la considera solvent valorant les seves activitats però sobretot per les seves publicacions. I en aquest apartat i després de molts anys de “sequera” l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició (ACGN) darrerament està d’enhorabona ja que en poc temps s’han presentat tres llibres dedicats a la gastronomia en els que quatre Acadèmics en són els seus autors.

Fa algunes setmanes els Acadèmics Sara Castellví i Miquel Torres van presentar el llibre escrit a quatre mans i que es titula “Vinos dulces del mundo y cuatro quesos azules”. Va ésser un gran èxit de públic el dia de la seva presentació malgrat que a la mateixa hora es jugava un dels partits de futbol “més importants del món”. També les vendes m’asseguren que marxen molt i molt bé. El dilluns dia 10 i també escrit a quatre mans, l’Acadèmic Josep Vilella junt amb l’Empar Moliner varen presentar el llibre “Cuinem en família”. Igualment gran èxit de públic en la presentació i de vendes. Si no teniu els dos llibres, penso que val la pena que els compreu. Personalment ja els tinc tots dos, però a l’estar de viatge no vaig poder estar a cap de les dues presentacions.

Dissabte passat dia 15 es va fer la primera presentació del llibre “Canaille” escrit per l’Acadèmic Miquel Brossa, i que és el primer llibre monogràfic dedicat a l’entorn de la “casqueria” i molt més… Els que coneixem en Miquel -tal com diu la Jolonch- sabem que té el seu propi lèxic gastronòmic i aquest queda reflectit en moltes parts del llibre, entre elles quan qualifica alguns comensals de “semisecs”, referint-se als molt ambigus, o sia els que mai demanaran una carn sagnant però tampoc massa passada.

Presentació_llibre_La Cerdanya_2    Presentació_llibre_La Cerdanya

 

 

 

 

 

 

 

 

Com que encara no he llegit a fons el llibre no us parlaré d’ell (penso fer-ho més endavant) però si us parlaré de la primera presentació i de l’important ressò mediàtic que ha tingut. Dic la primera presentació, ja que l’inquiet i inesgotable Miquel Brossa pensa fer diverses presentacions.  Aquesta primera la va fer a La Cerdanya i concretament al Museu Espai Ceretània. Quan estàs de vacances fa mandra assistir a la presentació d’un llibre. Docs no.  Va omplir totes les cadires d’una molt àmplia sala en les que hi havia “la flor i nata” dels residents habituals i/o circumstancials de La Cerdanya, encapçalats pels cuiners Carles Gaig, Josep Mª Massó i Mercè Solernou i pel President del Gremi de Menudaires Sr. Josep Ramens. De la ACGN hi assistiren l’Acadèmica Rosa Mayordomo, jo mateix, “l’amic de l’Acadèmia” i prestigiós advocat Joan Font.

L’alcalde de Bolvir, Bartomeu Baqué i Muntané, amb unes breus paraules va iniciar i concloure l’acte i en Toni Massanés, destacat gastrònom i director de la Fundació Alícia, va fer una gran presentació del llibre i del seu autor ressaltant-ne les seves aportacions tècniques i gastronòmiques.

Miquel BrossaEn Miquel Brossa va arrodonir l’acte amb les seves paraules acompanyades d’algunes diapositives. Va assenyalar que la cuina “canaille” té grans filies però també enormes fòbies, ja que hi ha persones que en són molt critiques però que no l’han provat mai. Per altra part molts d’aquests “crítics” no mengen mai “sang i fetge” però curiosament els encanta el foie-gras, la botifarra del perol, el bull, etc… També va aprofundir en el que és saludable mèdicament que són alguns d’aquests productes. Bàsicament va destacar que com tot en la vida, “l’ús” és beneficiós i “l’abús” és perjudicial.

Llibre_CanailleEl llibre és d’una mida gran i està editat per Planeta Gastro. No és un llibre de “Sants”. No pot faltar a les prestatgeries de la vostra biblioteca gastronòmica. Però també cal tenir molt en compte, com deia al principi, la seva difusió mediàtica. En primer lloc cal indicar que el llibre està prologat ni més ni menys que pels dos grans gurus de la cuina mundial Ferran Adrià i Joan Roca, els quals es desfan en inusuals elogis vers l’autor. També cal llegir els elogiosos articles publicats aquesta darrera setmana a La Vanguardia i en el On BCN per Cristina Jolonch, Toni Massanés i Ferran Imedio.

Conclusió: a en Miquel se l’estima (gairebé*) tothom. Ell s’estima i gaudeix molt amb la gastronomia i com que és un home molt viatjat ha volgut reflectir una petita part dels seus coneixements gastronòmics en aquest primer llibre. Enhorabona. És un privilegi i un prestigi per l’ACGN tenir aquests quatre autors com Acadèmics.

* dic gairebé, ja que ell no esta massa per punyetes. Si algú o quelcom no li agrada li ho diu a la cara o públicament. I això de vegades deixa ressentits.

La Pasqua

La Pasqua

Aquests dies les pastisseries del nostre país fan goig amb aparadors plens de mones de Pasqua. Hi ha de tota mena: grans, petites; amb pastís, sense pastís; artesanals, de producció industrial; de preus alts, de preus baixos —d’aquestes menys… Tothom en vol i compra una mona.

Parlem de tradició a la cuina,  dels rituals quotidians del dia a dia i els de la vida… A vegades hem de mirar enrere per esbrinar el veritable sentit del que donem per conegut.

He volgut anar molt enrere.  He consultat un petit llibre escrit per en Lluis Almerich  —el seu pseudònim va ser Clovis Eimeric, nascut a Barcelona el 1882, ciutat on va morir al 1952— i publicat al 1944 per la Libreria Millà, de Barcelona.  El seu títol:  Tradiciones, Fiestas y Costumbres Populares de Barcelona.  Con numerosas ilustraciones de imaginería popular.  Tot escrit en castellà, que era com es feia en aquells temps.

Per comprendre el sentit de “la mona”,  l’hem de situar en el context de la Pasqua. La Pasqua cristiana, la que es vivia a Catalunya —i alguns encara la viuen— començava el Diumenge de Rams que, com detalla Almerich  “… se inicia con la bendición tradicional de palmas y ramos, cuyo significado no es menester explicar.”  Aquí ja diu que no cal explicar la tradició perquè és de coneixement popular.  Potser en un temps poc llunyà ja no ho sabrà ningú…

Palma de Sofia Grau Caneda

El cas és que, camí a la porta de l’església, les palmes i palmons es balancejaven pel pes del guarniment dolç, ensucrat, de rosaris blancs i rosats, creus, figuretes de tota mena i engalanats amb un bon llaç, feien ballar el cap dels nins amb un món de fantasia i d’emoció.  Després, ja dins del temple, l’olor del llorer florit s’escamparia barrejat amb cants i vestits “d’estreno”.

Comentava dies enrere amb la Pepo, de la Pastisseria Sacha de Barcelona, que ells ja no venen rosaris ni figuretes de sucre.  La gent ja no els demana.  Potser les noves madrines ja no ho han conegut.  Jo les recordo penjant de palmes que mai eren la meva, però quin goig que feien!

Les madrines compraven la palma, els padrins la mona.  La Pasqua començava amb cants i dolços i finalitzava amb la misa del Diumenge de Resurecció.  Aleshores sí: ja es podia menjar la mona.  L’Almerich deia “…el pueblo desde muy antiguo entendía que la Fiesta de Resurección había de ser alegre i comunicativa. (…) La Tradición asigna a todo aquel que apadrina una criatura, la obligación moral de obsequiarle al llegar la Pascua , con algún postre. (…) Tal es el fundamento básico de la mona, que antaño no era mona sino un seroncete de frutas secas o unos huevos.”  Sent el seroncete un cistellet de mimbre o espart, que més tard es convertiria en “unas tortas sobre las cuales se incrustaban tantos huevos como años tenía el ahijado” fins que els nins complien dotze anys, o feien la primera comunió.

A mitjans del segle XIX es va estendre la presencia de pastissers mallorquins a la ciutat de Barcelona.  Va esdevenir una revolució en l’el·laboració de nous pastissos, i “…se ideó el hacer unos pasteles muy estructurados, sobre los cuales culminara la burlona figura de un mico. (…)  El arte de los pasteleros llegó a creaciones extraordinarias.  Torres, palacios, caseríos, de crocant, atendiendo por el tamaño a la mayor o menor esplendidez de los padrinos.  No por ello declinaba totalmente la torta, antes al contrario, derivaba hacia la sarah con confituras y huevos y el mico con un plumerito verde que parece ser el distintivo imprescindible. “

A començaments del segle XX “decayó” el mico i es va substituir per ninots i figures de porcellana “más ricos y, naturalmente, más elegantes.  Con la torta antigua, alternaba el tortell, asimismo con huevos, aunque ya pocas veces se atiende a igualar el número de años del obsequiado con el de los huevos.  De la presencia del mico en la cúspide de las tortas, vino el llamar a éstas monas, denominación que prevalece aún”.  Estem parlant de 1944, i estem parlant del 2017…

Jo recordo encara les mones que el meu padrí portava, sense falta, el Dilluns de Pasqua:  petits pastissos coberts de crema cremada, envoltat d’ametlles trencades, fruites ensucrades com les de les coques de Sant Joan, plomes de colors —el verd no hi faltava mai—, pollets grocs i petits, i la figura d’un mico de xocolata on s’hi podien distingir les vores del motlle.  Això sí, sempre venien embolicades amb paper de La Colmena, dins d’una gran caixa.  Tanco el ulls i les veig…

La Pasqua rusa és la festivitat més solemne pels cristians ortodoxes.  Els ous encarnen el sorgiment d’una nova vida:  la resurrecció de nostre Senyor.  Símbols de fertilitat i renovació.  Els ous es pinten o es cobreixen amb retalls de teixits o altres materials.  Cada ou porta escrites les dues lletres de l’alfabet ciril·lic X.B., les inicials de la salutació pasqual Jristos voskres! – Boistinu voskres! (Crist ha ressuscitat! És veritat que ha ressuscitat!). 

Al 1885 el Tzar Alexandre II va regalar a la seva esposa, l’emperadriu Maria Fedorovna, un ou creat al taller de la Casa Fabergé.  Seria el primer dels 54 que Peter Carl Fabergé supervisaria personalment per les celebracions de Pasqua dels Romanov.  Es creu que aquest primer ou es va inspirar en els records d’infantesa de l’emperadriu, especialment d’un ou pasqual de la seva tieta, la princesa Guillermina Maria de Dinamarca (1808-1891).

El primer ou Fabergé, Gallina, era d’ivori i al seu interior un rovell d’or amagava una gallina, també d’or.

Ous pintats i decorats per la Sra. Alícia Santandreu

El treball personal és el que fa valuós un ou de Pasqua.

Sigui fet de xocolata o ous buidats i decorats amb diversos materials, els ous pasquals han substituït al mico en l’imaginari infantil.  Noves tradicions s’introdueixen al país, i no és estrany que els nins busquin ous amagats al jardí o pels racons de casa.  La mona, ara, pot ser un conill o personatges populars de la televisió.

Els catalans sempre hem tingut bon humor i un punt d’ironia fina, de tot podem fer broma, i encara més si parlem d’aquestes creacions i meravelles.

Bona Pasqua!

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

Ús de cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació, així com cookies de complement de xarxes socials. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí: política de cookies.

ACEPTAR D'ACORD D'ACCORD OK