“MIGUEL TORRES” una vinya a la fi del món

“MIGUEL TORRES” una vinya a la fi del món

FOTO BARRICA

Després de visitar diversos cellers a la regió de MENDOZA, localització on es produeix el 80% del vi argentí, vaig anar a Xile per carretera travessant els Andes per una ruta que puja fins als 3.400 m d’altura, amb un paisatge únic i meravellós.

ANDES NEVATS

L’Argentina és un país amb molts problemes econòmics derivats del seu govern, però el seu sector vitivinícola és un oasi, una excepció. Cada dia exporten més, sobretot als Estats Units, Regne Unit Alemanya, cada dia obren nous cellers i cada dia les qualitats pugen de nivell.

 

 

 

Vaig visitar uns quants cellers molt rellevants com:

  • CATENA ZAPATA
  • CARO (unió de Nicolás Catena i el Br. Eric de Rothschild, de les bodegues LAFITE Rothschild de Pauillac)
  • CHEVAL DES ANDÉS (unió d’un altre celler argentí, Terraza de los Andes, i Cheval Blanc de St. Emilión, Pierre Lurton)
  • ACHAVAL-FERRER

Les modes canvien i les vinificacions també. La influència i els gustos de Robert Parker van quedant enrere i avui es verema aquesta zona dues o tres setmanes abans. Buscant més frescor, més acidesa i menys alcohol, fan uns vins més fàcils de beure i maridar.

A l’Argentina el cep “MALBEC” és el gran protagonista juntament amb el xilè “CARMENERE”, tots dos portats de França el S.XIX.

Com els diferenciem? Com els qualifiquem? Doncs no és fàcil. El “MALBEC”, ric en nas, dominant la violeta, és més tànnic, té més estructura i té més acidesa. El grau alcohòlic és de 14.5º i 15º. El “CARMENERE” és més subtil i harmònic. Combinant els seus diferents matisos, és suau i de fàcil pas de boca, amb menys grau alcohòlic i amb grans i prolongades sensacions en el seu bouquet.

En definitiva, el gust de cadascú marcarà les seves preferències.

Xile és un altre món. S’ha desenvolupat econòmicament i és per això que li diuen la Suïssa de Llatinoamèrica. Té una vitalitat i marxa empresarial que és patent als carrers de la seva capital, a les autopistes, a les explotacions agrícoles i als complexos industrials.

VINYA

A Xile es troba el Celler del nostre company Acadèmic Miquel Torres a Curicó, en el qual vaig passar un dia. Va ser pioner el 1979, any en què va començar aquesta aventura. Va ser la primera bodega en aquest país amb tines d’acer inoxidable amb temperatura controlada.

Avui, amb els seus sis milions d’ampolles anuals, no és el celler més gran en producció, però es considerat en tot el país com el de més alta reputació des del punt de vista qualitatiu.

FOTO TANNIA, Sales Manager

Tot el conreu de la vinya és ecològic. Té 1.030 hectàrees, instal·lacions d’última tecnologia i sempre botes de roure francès.

Conreen els ceps més populars del país, oferint majoritàriament vins monovarietals. Tenen situades les diferents vinyes a les millors valls del país, sempre buscant el clima, el terreny i l’altura més idonis per a cada varietat.

Tenen diverses sèries de vins que ofereixen diferents varietats, com Santa Digna, Las Mulas, Cordillera i Reserva del Pueblo (cep “Pais”). Destaquen dos escumosos amb mètode tradicional, un Pinot Noir i l’altre del cep “País” que van portar a Xile els primers colonitzadors espanyols el S. XVI, i que recentment, en un concurs a Canadà, ha estat designat el millor escumós del món amb varietats no tradicionals del champagne. El seu nom és “ESTELADO”.

Vaig passar un dia molt agradable. Tot l’equip de gent de la bodega és molt hospitalari amb un elevat nivell tècnic, començant pel seu jove gerent, en Jaime Valderrama.

FOTO CINC AMPOLLES

Al tast i al dinar que vàrem fer al propi celler, on exhibeixen alta gastronomia de cuina tradicional xilena, vam gaudir de les excel·lències dels seus vins, especialment el chardonnay, el sauvignon blanc i el carmenère, tots de la seva línia Cordillera i l’inenarrable cabernet sauvignon, anomenat Manso de Velasco. Tots són vins delicats, molt ben construïts, equilibrats i rodons amb una qualitat realment important.

FOTO ASADO DE TIRA BRASEADO

En definitiva, felicito el Miquel i els seus fills, Mireia i Miquel, perquè exporten el seny i el bon fer dels catalans més enllà del nostre país. Us desitjo que continuï així per molts anys.

 

Josep Casas, Vicepresident

Sinopsi dels orígens de la destil·lació

Sinopsi dels orígens de la destil·lació

destil·lacio_vi_josep_casas_academia_monste_mascaroARNAU DE VILANOVA

El valencià Arnau de Vilanova (1238-1311) va ser professor a l’escola de medicina de Montpellier, metge i científic.

Va ser difusor de l’alcohol, de l’aiguardent, de com destil·lar el vi i de l’alambí, inventat pels àrabs.

La realitat és que els historiadors seriosos diuen que és cert l’anterior respecte a Arnau de Vilanova, però que la destil·lació del vi va ser descoberta per físics o apotecaris a la meitat el S. XII a Salerno, a la vora de Nàpols, regió de Campania, al sud d’Itàlia.

Al mateix temps ells van seguir les tècniques àrabs, que dominaven amb la seva pràctica d’obtenir aigua de roses o aigües d’altres herbes utilitzant els alambins.

L’ANTIGA GRÈCIA

L’origen de la destil·lació ja parteix d’Aristòtil i Plató, al S. IV AC. Volien saber la composició dels materials que formaven el món, i van dir que aquest estava compost per quatre elements:

  • Aigua
  • Aire
  • Foc
  • Terra

I d’aquí l’ànim d’utilitzar el foc per descompondre aquests quatre elements.

També dins d’aquestes pràctiques experimentals, a diferents èpoques els científics han volgut convertir diferents matèries en or, fet que va ser una constant obsessiva, però que s’allunya de la destil·lació vínica que avui ens ocupa.

Els antics grecs bullien el most de vi, per exemple per fer arrop o vi bullit i obtenir un vi dolç, però resultava que l’ingredient alcohòlic s’escapava en forma vaporosa a l’utilitzar una olla o envàs obert.

Per això van dissenyar utensilis que recollissin els vapors, per desprès liquar-los i van comprovar que aquests alcohols s’encenien fàcilment, que podien combustionar-se i van ser utilitzats per les primeres religions paganes esteses per àrees i/o països com Turquistan, Armènia i Azerbaidjan, així com pels egipcis i pels antics grecs per rituals de baptisme amb immersió a l’aigua. I el que feien quan la persona estava submergida era tirar un líquid encès, que en realitat era alcohol, perfumat amb olis i això simbolitzava l’arribada de l’energia dels deus al batejat.

En aquells temps l’alcohol es deia AQUA VITIS (aigua de vida), més tard ESPERIT DE VI, més tard EAU DE VIE, més tard WATER OF LIFE.

També es creia que tenia propietats medicinals i va ser utilitzat per a pràctiques curatives.

destil·lacio_vi_josep_casas_academia_monste_mascaroLES CROADES

Al S. VII DC es sap que a la guerra de les croades, els àrabs van començar a utilitzar l’anomenat “FOC GREC” o “FOC DE MAR” que era líquid procedent de la destil·lació o ebullició del petroli procedent de l’Azerbaidjan i altres llocs del Turquistan, a les lluites navals per encendre els vaixells, més tard es va utilitzar a les lluites terrestres per encendre els edificis de fusta.

ANTECEDENTS ÀRABS

Es diu generalment que els àrabs van ser els primers destil·ladors amb motiu de textos antics que es conserven, destacant per exemple els següents autors:

  • KHALID BEN YAZID, va morir al 704 DC a Damasc (Síria), era un príncep Omeya
  • AL-RAZI, (850 al 924 DC), era persa i va viure a Teheran.

Eren físics investigadors que van tractar de descompondre els minerals, diferents tipus de sals, etc. mitjançant tècniques de destil·lació, per saber la quantitat de mercuri i sulfurs que tenien les matèries d’objecte d’estudi, entre d’altres.

ELS CÀTARS

Els Càtars al S. X, estesos per diferents països d’Europa també van practicar batejos per immersió amb l’esperit de vi encès.

ELS MONESTIRS

A partir del S. XIV es generalitza l’ús de l’alambí als monestirs de tota Europa. Els seus apotecaris investigaren amb finalitats medicinals i de recerca, però amb aquestes activitats també es van començar a fer licors amb infusions d’herbes i criança en fusta, per exemple el licor Benedictine a Normandia (frares benedictins) i el licor Chartreuse a la vora de Grenoble (frares cartoixans).

FRANÇA AL S.XV

Els Holandesos comencen a importar vins de Loire pel seu consum a través del port de la Rochelle.

Al S. XVI tan holandesos com britànics, amb les tècniques de destil·lació més conegudes, comencen a importar alcohol per fer licors i estalviar costos de transport per la reducció de volum en comparació al vi.

D’aquest fet ve que des d’aleshores diem “holandas” a l’alcohol, a l’etanol resultat de la destil·lació del vi, que utilitzem per fer begudes espirituoses.

L’alcohol és transportat i emmagatzemat en botes des de Loire per una banda (Port de la Rochelle), i per l’altra banda a l’Armagnac (departament de Ger) i del Cognac (regió de Charentais), a través del riu Garona fins al port de Bordeus. I també van adonar-se dels canvis que produïa la fusta a l’alcohol i va ser la causa de començar a elaborar el Cognac i l’Armagnac tal i com els coneixem avui en dia.

IRLANDA – ESCÒCIA AL S. XVI

Al S. XVI es comença a Irlanda i a Escòcia a destil·lar cereals per elaborar també alcohols i begudes alcohòliques que donaran lloc al Whisky.

A partir del S. XV fins ara, amb el descobriment de la impremta, comencen a publicar-se tractats sobre les tècniques de destil·lació tant amb finalitats de recerca física-química, medicinals i per elaborar begudes.

destil·lacio_vi_josep_casas_academia_monste_mascaroDESPRÉS

Més tard, la destil·lació de diferents productes i infusions donaran lloc a altres begudes com:

  • Gin
  • Rom
  • Vodka
  • Vins generosos, encapçalats amb alcohol.
  • Vermuts
  • Etc.

 

25è aniversari de l’obertura del restaurant Les Cols d’Olot de Girona

25è aniversari de l’obertura del restaurant Les Cols d’Olot de Girona

Tossinaire, Sr. Jordi Vilarrasa del Mercat d’Olot

Tossinaire, Sr. Jordi Vilarrasa del Mercat d’Olot

El passat dilluns 11 de maig, aquest restaurant guardonat amb dues estrelles Michellin des del 2010, va celebrar aquest feliç esdeveniment convidant al món mediàtic gastronòmic, havent tingut la fortuna de poder assistir en representació de la nostra Acadèmia.

En segon lloc, ens varem traslladar al restaurant les Cols, regentat per el matrimoni format per la Sra. Fina Puigdevall, xef i el seu marit el Sr. Manel Puigvert, cap de sala, tenint una intervenció important com segon xef, el Sr. Pere Planagumà i com segon cap de sala Sra. Carme Serra.

Varem visitar el restaurant i la seva cuina excepcional on ens van oferir un aperitiu de diverses expressions del famosos fajols de la comarca, a la seva sala daurada.

Sra. Fina Puigdevall, xef i Sra. Roser Torras de Gsr.

Sra. Fina Puigdevall, xef i Sra. Roser Torras de Gsr.

Seguidament, varem anar a un espai singularíssim anomenat la Carpa Les Cols, a on ofereixen els seus banquets, d’un disseny excepcional en mig de la natura i compartint els espais interiors amb arbres naturals. On varem degustar del dinar composat per 14 plats, formatges de la comarca i postres.

La cuina de la Fina, té una força tremenda. Està basada amb la proximitat i el Km 0, juga amb els productes naturals de la comarca a la seva millor època, però donant tocs de creativitat, de manera que crea unes textures i sensacions d’alta sensibilitat.

 

Ella vol aportar al plat tota la força del paisatge, clima, temperatures, olors i gustos.

Múrgules a la crema

Múrgoles a la crema, espàrecs de marge amb suc de rostit

La seva manera de fer es mol autèntica però es posa límits així mateixa per no desbordar amb una innovació excessiva, podent gaudir sempre del més autèntic.

Aquests àpats van ser acompanyats per 6 vins catalans, dos blancs bio dinàmics amb els seu caràcter diferenciat respecte als altres vins. Tots de gran qualitat i molt encertats.

Per acabar, varem gaudir del pastís del 25 aniversari amb tota la brigada del restaurant, sent l’emoció viscuda conseqüència del llarg recorregut desenvolupat per aquesta parella màgica, la Fina i el Manel.

Favetes amb menta

Favetes amb menta

Han estat capaços de crear un conjunt de sinergies positives, com es la alta qualitat de cuina, el paisatge, el disseny, l’antiga masia i les més inimaginables formes i materials utilitzats a la seva màgica seu.

Finalment, varem anar al centre I+D del restaurant Les Cols, situat al mig de la natura a les afores d’Olot, amb un lloc encisador envoltat d’antics volcans, on varem brindar amb ratafia La Solada, gin tònics i coques de la fleca d’Olot de Can Carbasseres.

Moltes felicitacions Fina i Manel per la vostra generositat i ànim de compartir, procurant la felicitat de tots els que us envolten, començant per els clients afortunats que poden gaudir de les vostres excel·lències.
Maig 2015

Josep Casas, vicepresident de l’Acadèmia.

les-cols-5-acgn

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

Ús de cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació, així com cookies de complement de xarxes socials. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí: política de cookies.

ACEPTAR D'ACORD D'ACCORD OK