XI Esmorzar de “Cullera Forquilla i Convidat”

XI Esmorzar de “Cullera Forquilla i Convidat”

El Passat 5 d’ abril van celebrar el XI Esmorzar de “Cullera Forquilla i Convidat” amb la presència de la Sra. Elena Massot, Empresària, Presidenta de FemCat (Federació d’Empresaris de Catalunya) i Consellera delegada de Vèrtix

 

 


Elena Massot és Llicenciada en Dret i en Administració d’Empreses. És vicepresidenta de l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (Apce) i integrant de la fundació Grup 7 de dones empresàries.
Es va convertir al gener en la primera dona en presidir una organització empresarial catalana i la setena en ocupar el lloc a la federació.

Les tradicions gastronòmiques de la taula de Setmana Santa a les terres de Lleida

Les tradicions gastronòmiques de la taula de Setmana Santa a les terres de Lleida

Per Enric Ribera Gabandé

La Quaresma a Lleida està escrita amb moltes i variades notes tradicionals i religioses que algunes d’elles s’han mantingut fins als nostres temps. Després de la clàssica gresca de Carnaval, s’entra en el període de Quaresma i dejunis -practica no tan habitual en els temps que corren, encara que si, i molt, fins a mitjans del segle passat- i amb això el despertar cíclic d’uns costums arrelats al nostre poble, en la nostra gent, des de temps immemorials.

Aquests dejunis van aportar a la cuina comarcal, plats de peix en salaó, com el bacallà, el congre i altres fruits del mar. Es menjava peix no perquè fos espècie d’aigua, sinó perquè es tenia la creença que no tenia sang, igual que els caragols. Abans -aquests- eren rigorosos; es menjava poc i només sopes amb oli, verdura i per beure, sempre aigua. Els diumenges el dejuni s’aixecava una mica, ja que es podia menjar peix i alguna cosa més que portés aliment.

El Divendres Sant era i continua sent tradicional preparar la cassola de Quaresma, on no falten el bacallà, els espinacs, l’ou dur i la truita amb trampa. Més tard, se li incorporaria el lluç. També, l’escudella de congre, deliciosa recreació d’olla elaborada amb aquest peix, que fa unes quantes dècades era molt modest i que avui en dia és considerat un luxe pel que fa al preu de cost en els establiments especialitzats. El congre ho posaven a bullir amb mongetes blanques, espinacs, patates i tota mena de verdures al gust del consumidor. Això, preparat (prèviament) amb un sofregit d’all i julivert que li afegien. Els torrons, al Baix Urgell (a mitjans del segle XIX), per contra en lloc de menjar-los per Nadal, els degustaven en aquest període de l’any.

A les comarques del Solsonès i el Cardener feien les anomenades dues setmanes de Dejuni. Començava el diumenge de Carnestoltes i acabava el dia de Pasqua. Durant aquells dies, ningú menjava absolutament res calent. La gent més benestant no acostumava a portar tan rigorós el dejuni, perquè deien allò de: la Quaresma i la Justícia estan fetes per als pobres.

Un dels màxims exponents de la imaginació popular en aquesta època de l’any, va ser la creació dels panadons. El ritu, possiblement originari del Baix Urgell, es va estendre per tot Catalunya i en els pobles confrontants d’Aragó, com encara ho és la mona. Aquesta és molt antiga, ja que ja es nomena en un manuscrit del segle XV, encara que el seu naixement es calcula molt temps enrere, en l’època dels àrabs.

En marroquí, la paraula muna, significa obsequi o present, al·lusió a què feien els ambaixadors i gent principal al rei àrab. Consistia en farina, ous, dàtils, carn i altres productes. Dels àrabs, aquest terme va passar a Roma, que com oferiment va prendre el nom de monus, paraula aplicada a la idea de regal o testimoni d’amistat, i com tot això va prendre la forma de pastís o coca, el nom va recaure a la coca per simbolitzar la unió de totes aquestes idees.

De Roma va venir a Catalunya amb el mateix nom. Amb el transcórrer del temps va ser coneguda com a mona, contenint les mateixes idees per la qual va ser creada.

La mona estava feta de farina, sucre i llaminadures, a les quals se’ls dipositava un nombre igual d’ous a l’edat del nen a la qual havia d’anar destinada. Es començava quan complia els dos anys i s’acabava quan feia la Primera Comunió, generalment als dotze. Els ous estaven durs i eren pintats de diferents colors. La forma de la mona podia variar, segons la quantitat, en rosques, triangles, mitges llunes, cercles i vaixells.

El dia de la mona continua sent a tot Catalunya, un dia de menjar campestre, que molt a pesar dels temps moderns i de canvis, persisteix inalterablement.

Celebrem el I Dinar de Caça al restaurant La Venta

Celebrem el I Dinar de Caça al restaurant La Venta

L’ Academia Catalana de Gastronomia i Nutrició ha fet el primer Dinar de Caça al restaurant La Venta, a Barcelona.

El passat Dimarts 22 de gener vam poder gaudir del I Dinar de Caça. Hem tingut l’ocasió de tastar l’Arròs amb Tords, preparat per la cuina del restaurant La Venta.
És ara al final de la temporada de caça menor al sur d’Espanya que els “zorzales” estan en la seva plenitud ben grassos, i en la millor condició del seu aprofitament gastronòmic.

Aquí us deixem el llibre de caça fet per el nostre President, Carles Vilarrubí:

AF_LlibretDinarsCaça

Us deixem algunes imatges de l’ esdeveniment.

Cassola d’ arròs de tords de la Dehesa “La Alquería” de Medina-Sidona, Cadiz

Carxofes del Prat fregides

Coca d’ escalivada amb anxova del Cantàbric

 

 

Per què per Cap d’Any ens prenem 12 raïms?

Per què per Cap d’Any ens prenem 12 raïms?

Per Enric Ribera Gabandé

Hi ha coses intrínseques al Nadal, des del torró a l’avet de Nadal. Però, per molt que costi creure, hi ha costums nadalencs que només es practiquen en un país i són absolutament desconegudes en un altre. El millor exemple és el raïm de la sort amb les que els espanyols acomiaden l’any i que és vista amb curiositat des de tots els punts del planeta.

Els raïms de la sort acompanyen les campanades de Cap d’Any. Aquesta tradició, tan arrelada, és no obstant això molt moderna; data de 1909 i no té un origen en absolut religiós sinó econòmic. En el Cap d’Any d’aquest any hi havia un excedent de raïm de tal magnitud que els agricultors espanyols, a la desesperada, van inventar els dotze raïms de la sort, segurament sense preveure que crearien una tradició que compta amb 109 anys d’història.

No té res a veure amb el costum dels italians per al 31 de desembre que, en lloc de raïms, prenen cullerades de llenties. És un símbol de diners que s’espera que arribi durant l’any que comença. A Roma i Nàpols, hi ha una altra, més perillosa per al transeünt: llençar per la finestra tota la roba i els trastos vells (passada la mitjanit de l’últim dia de l’any), i alliberar-se de tot el dolent per al que entra.

Per Itàlia tampoc passen els Reis Mags, sinó la Befana, una bruixa lletja que en la nit del 5 de gener visita les cases dels nens muntada en la seva escombra, per deixar-los regals. A Alemanya se celebren molt les festes nadalenques i les tradicions estan molt arrelades en totes les llars. El 5 de desembre, el Pare Noel i el seu ajudant Knecht Ruprecht visiten les cases per assegurar-se que els nens s’han portat bé durant l’any.

En altres llocs s’opta per les arts escèniques. A Polònia, el pessebre tradicional es reconverteix en un petit escenari teatral en què es fan titelles i es representen episodis del naixement de Jesús. El Cap d’Any és el més esperat pels nens i les nenes russes perquè és el moment en què arriba a casa l’Avi del Gel o, el que és el mateix, la versió russa de Pare Noel. Aquest avi arriba a mitjanit carregat de regals, dolços i -per descomptat- matrioshkes. Dins d’aquesta tradició, per rebre els regals els petits de la casa han de cantar, ballar i, si cal, explicar alguna història o poema.

Una altra tradició (molt diferent a les mencionades) en aquests països -a més d’altres llatinoamericans- és utilitzar llenceria vermella aquesta nit per atreure l’amor per al nou any. Si en canvi el que es busca és atreure diners s’ha d’utilitzar roba interior groga, i si es vol terner salut llavors verd és el color.

El tortell nadalenc

El tortell nadalenc

Per: Enric Ribera Gabandé

L’origen del tortell de reis no té res a veure amb l’arribada dels Reis Mags a Betlem per adorar al Nen, sinó que sembla estar relacionat amb les saturnals romanes, que no eren més que unes festes dedicades al déu Saturn, amb l’objecte que el poble romà en general pogués celebrar els dies més llargs que començaven a venir després del solstici d’hivern. Per a aquests festejos s’elaboraven unes coques rodones fetes amb figues, dàtils i mel, que es repartien per igual entre els plebeus i esclaus.

A França prenen el Gâteau donis Rois que és idèntic al nostre tortell i la Galette donis Rois pròpia del nord del país. La popularitat del tortell de Reis, en el conjunt d’Espanya, és relativament recent i en algunes zones, de pocs anys. El pastís que s’elabora en alguns països té forma de rosca, més o menys imitant una corona reial, coberta de fruites gebrades, que s’assemblen a les joies de la corona, i té amagada en el seu interior una petita sorpresa, de vegades de gran luxe i valor.

Curiosament aquesta coca és coneguda en la cuina lusitana com a bitlla rei i, encara que no és igual en ingredients, el costum sí que ho és. A Mèxic la tradició va ser importada al segle XVI des d’Espanya, i és costum en molts llocs del país berenar la rosca de reis amb xocolata calenta o atol, a més d’adornar-la amb mel i fruits del desert, com dàtils i figues.

El tortell de Reis original no acostumava a portar cap acompanyament o ingredient afegit, però des de l’últim terç del segle XX es preparen varietats amb nata, crema, xocolata o cabell d’àngel en el seu interior, i sol contenir un o més regals o sorpreses, segons la grandària del tortell, o una fava. A Espanya el tortell ha de contenir un fava; qui la trobava, en segles passats (aquesta tradició pot remuntar-se a l’època romana) era el rei de la reunió. En l’actualitat, les pastisseries han imposat que una sorpresa en forma de figuereta correspongui al coronat, castigant al que rep la fava a pagar el tortell.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

Ús de cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació, així com cookies de complement de xarxes socials. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí: política de cookies.

ACEPTAR D'ACORD D'ACCORD OK