Per què per Cap d’Any ens prenem 12 raïms?

Per què per Cap d’Any ens prenem 12 raïms?

Per Enric Ribera Gabandé

Hi ha coses intrínseques al Nadal, des del torró a l’avet de Nadal. Però, per molt que costi creure, hi ha costums nadalencs que només es practiquen en un país i són absolutament desconegudes en un altre. El millor exemple és el raïm de la sort amb les que els espanyols acomiaden l’any i que és vista amb curiositat des de tots els punts del planeta.

Els raïms de la sort acompanyen les campanades de Cap d’Any. Aquesta tradició, tan arrelada, és no obstant això molt moderna; data de 1909 i no té un origen en absolut religiós sinó econòmic. En el Cap d’Any d’aquest any hi havia un excedent de raïm de tal magnitud que els agricultors espanyols, a la desesperada, van inventar els dotze raïms de la sort, segurament sense preveure que crearien una tradició que compta amb 109 anys d’història.

No té res a veure amb el costum dels italians per al 31 de desembre que, en lloc de raïms, prenen cullerades de llenties. És un símbol de diners que s’espera que arribi durant l’any que comença. A Roma i Nàpols, hi ha una altra, més perillosa per al transeünt: llençar per la finestra tota la roba i els trastos vells (passada la mitjanit de l’últim dia de l’any), i alliberar-se de tot el dolent per al que entra.

Per Itàlia tampoc passen els Reis Mags, sinó la Befana, una bruixa lletja que en la nit del 5 de gener visita les cases dels nens muntada en la seva escombra, per deixar-los regals. A Alemanya se celebren molt les festes nadalenques i les tradicions estan molt arrelades en totes les llars. El 5 de desembre, el Pare Noel i el seu ajudant Knecht Ruprecht visiten les cases per assegurar-se que els nens s’han portat bé durant l’any.

En altres llocs s’opta per les arts escèniques. A Polònia, el pessebre tradicional es reconverteix en un petit escenari teatral en què es fan titelles i es representen episodis del naixement de Jesús. El Cap d’Any és el més esperat pels nens i les nenes russes perquè és el moment en què arriba a casa l’Avi del Gel o, el que és el mateix, la versió russa de Pare Noel. Aquest avi arriba a mitjanit carregat de regals, dolços i -per descomptat- matrioshkes. Dins d’aquesta tradició, per rebre els regals els petits de la casa han de cantar, ballar i, si cal, explicar alguna història o poema.

Una altra tradició (molt diferent a les mencionades) en aquests països -a més d’altres llatinoamericans- és utilitzar llenceria vermella aquesta nit per atreure l’amor per al nou any. Si en canvi el que es busca és atreure diners s’ha d’utilitzar roba interior groga, i si es vol terner salut llavors verd és el color.

El tortell nadalenc

El tortell nadalenc

Per: Enric Ribera Gabandé

L’origen del tortell de reis no té res a veure amb l’arribada dels Reis Mags a Betlem per adorar al Nen, sinó que sembla estar relacionat amb les saturnals romanes, que no eren més que unes festes dedicades al déu Saturn, amb l’objecte que el poble romà en general pogués celebrar els dies més llargs que començaven a venir després del solstici d’hivern. Per a aquests festejos s’elaboraven unes coques rodones fetes amb figues, dàtils i mel, que es repartien per igual entre els plebeus i esclaus.

A França prenen el Gâteau donis Rois que és idèntic al nostre tortell i la Galette donis Rois pròpia del nord del país. La popularitat del tortell de Reis, en el conjunt d’Espanya, és relativament recent i en algunes zones, de pocs anys. El pastís que s’elabora en alguns països té forma de rosca, més o menys imitant una corona reial, coberta de fruites gebrades, que s’assemblen a les joies de la corona, i té amagada en el seu interior una petita sorpresa, de vegades de gran luxe i valor.

Curiosament aquesta coca és coneguda en la cuina lusitana com a bitlla rei i, encara que no és igual en ingredients, el costum sí que ho és. A Mèxic la tradició va ser importada al segle XVI des d’Espanya, i és costum en molts llocs del país berenar la rosca de reis amb xocolata calenta o atol, a més d’adornar-la amb mel i fruits del desert, com dàtils i figues.

El tortell de Reis original no acostumava a portar cap acompanyament o ingredient afegit, però des de l’últim terç del segle XX es preparen varietats amb nata, crema, xocolata o cabell d’àngel en el seu interior, i sol contenir un o més regals o sorpreses, segons la grandària del tortell, o una fava. A Espanya el tortell ha de contenir un fava; qui la trobava, en segles passats (aquesta tradició pot remuntar-se a l’època romana) era el rei de la reunió. En l’actualitat, les pastisseries han imposat que una sorpresa en forma de figuereta correspongui al coronat, castigant al que rep la fava a pagar el tortell.

La tradició de les castanyes, els panellets, els moniatos i el vi dolç

La tradició de les castanyes, els panellets, els moniatos i el vi dolç

Per: Enric Ribera Gabandé

Les castanyes van arribar a ser aliment de la humanitat des d’èpoques molt remotes. Els romans, amb la incentivació del cultiu d’aquest arbre de la família de les Fagaceae, la castanya es va convertir en la base de la seva alimentació, presentant-lo en sec, fresc o també mòlt, amb el que obtenien farina. Segles més tard, al XVI, amb l’arribada des d’Amèrica de la patata i el blat de moro, la castanya va perdre protagonisme pel que fa a la manutenció de la gent del camp.

Durant l’Edat Mitjana, a Catalunya, a la nit de Tots Sants, per recordar als veïns el menester de resar pels difunts, es tocaven les campanes de tots els convents i parròquies. El campaner, per tal envit, necessitava una gran aportació d’energia per poder-se recuperar de tal esforç. Es rescabalava de l’esgotament menjant aquest fruit i bevent vi blanc dolç, que l’acostumava a degustar amb el porró. A causa que no hi havia molts campaners en aquells anys en terres catalanes, al mestre li anava seguint en aquesta tasca, familiars i persones pròximes, que contribuïen a la tasca de tocar les campanes.

Al final, tots acabaven menjant castanyes i bevent vi dolç. La tradició es va anar complementant en molts pobles catalans amb la recollida, per part dels homes, de castanyes, moniatos i llenya. Les dones feien el mateix preparant panellets elaborats amb ametlla mòlta i s’ensucra. La vigília a la nit (31 d’octubre) es reunien tots al voltant del foc, menjant castanyes i moniatos torrats a la vora del foc de la llenya, i deliciosos panellets.

D’altra banda, existia també la tradició en aquella època que els nens havien de deixar castanyes en algun punt de la casa perquè durant la nit, les ànimes dels difunts de la família vinguessin a recollir-les i les canviessin pels panellets. En alguns llocs ho feien pel codony. En els nostres dies i a la tardor, és molt característic que aparegui pels carrers del nostre país una figura molt popular, al costat d’una petita paradeta amb un braser, torrant castanyes i venent-les als vianants embolicades en paper, en forma de cucurutxo.

A molts indrets de Catalunya, la Nit de Tots Sants, continua sent tradició de reunir-se en família per celebrar-la tots plegats entorn d’una taula on no manquen les castanyes, els panellets i els moniatos. Per beure un moscatell, un vi de missa o un vi dolç.

 

UN DELS MILLORS ÀPATS MAI FETS A L’ACADÈMIA AL CELLER DE CAN ROCA

UN DELS MILLORS ÀPATS MAI FETS A L’ACADÈMIA AL CELLER DE CAN ROCA

UN DELS MILLORS ÀPATS MAI FETS A L’ACADÈMIA
DIMECRES 23 DE MAIG DE 2018

El dimecres 23 de maig l’Acadèmia va visitar de nou el “santuari” del Celler de Can Roca.
Segons bona part dels assistents, va ser el millor àpat mai fet a l’Acadèmia, en definitiva, un àpat memorable.

ASSISTENTS:

Acadèmics:
RICARD AIXELÀ
JOSÉ Mª DE HITA
PACO DE LA ROSA
J. IGNACIO FERRER
GERARDO GARCIA VENTOSA
ÀLEX JAUMANDREU
GLÒRIA NOGUÉ
PASQUAL ROCA
VALENTÍ ROQUETA

MENÚ:
– Coctail de maduixa
– Entrepà de calamar
– Dimsum de roses amb gambes i oli de sèsam
– Pell, morro, cresta, ventresca, freses, galta i brandada de salmó
– Cabra de mar amb el seu corall i tàrtar de camarón
– Consomé de moixernons
– Taco de garrí
– Xiaolongbao de pota i tripa
– Brioix de moixernó

– Pèsols a la brasa amb pesto de pèsols, tofu i gelatina de la seva baina
– Espàrrec amb garum d’espàrrec curat i a la brasa i espàrrec encurtit
– Escamarlà a la brasa amb “ajoblanco” i julivert
– Tallarines de turbot
– Fideuà sense fideus amb gambes

– Escórpora al vapor farcida d’anemones
– Peu de porc amb espardenyes
– Colomí a l’ast

– Cromatisme verd 2018
(Liquat de cogombre, crema de cardamom, granissat de meló, poma, grosella, fonoll, eucaliptol i Chartreuse)
– Girona Temps de flors
(Sorbet d’aranyons, ametlla amarga, vainilla i flors)
– Del cacau a la xocolata
(Degradat de: polpa de cacau, litxi, vinagre i manzanilla, llet d’ametlla, panses i PX i xocolata.
Brownie de xocolata, sorbet de xocolata, cruixent de xocolata feta al nostre obrador i infusió de grué de cacau)

Ho vàrem maridar amb:
Torelló Finca Can Martí 2012 D.O. Cava
Nun Vinya dels Taus Magnum 15 D.O. Penedès
Comte Lafon 13 A.O.C. Meursault
Viña Tondonia Rosat 08 D.O.Q. Rioja
Susterris D.O. Costers del Segre
Espectacle 15 D.O. Montsant
Von Schubert Grünhauser Kabinett 13 VDP Mosel
Ars Natura Líquida, vi de gerds
De Müller Pajarete D.O. Tarragona

L’Acadèmia te el privilegi de disposar d’una taula cada semestre al Celler de Can Roca. En aquests àpats, el menú que ens prepara en Joan Roca és completament diferent dels menús degustació estàndards. Aquesta vegada va fer el mateix però vàrem poder gaudir d’una sèrie de novetats extraordinàries.
Gràcies germans Roca, i enhorabona als nous Acadèmics que varen tenir el privilegi i l’encert d’assistir a aquest tradicional àpat.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

Ús de cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació, així com cookies de complement de xarxes socials. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí: política de cookies.

ACEPTAR D'ACORD D'ACCORD OK