El rebost de Lleida

El rebost de Lleida

El rebost de Lleida

Per Enric Ribera Gabandé

El rebost de les terres de Lleida ha estat marcat durant el passat segle per l’austeritat i per la manca de matèries primeres de gran valor culinari. La imaginació de tot un poble lliurat a les tasques del camp ha aconseguit agermanar els seus productes amb els fogons i ha donat uns bons resultats.

Lleida sempre ha sigut, des de temps immemorials, un poble que ha fet produir la seva terra, amb un ventall de colors, olors i sabors en verdures, hortalisses, fruites i herbes per a la cuina. Fesols, fesolets, patates, pastanagues, enciams, escaroles, espinacs, cols, mongetes tendres, tomates, alls, pebrots vermells, pebrots verds, pèsols, bròquils, cebes i carabassons.

Amb diferents tipus d’hortalisses, la gent de la nostra horta preparava el plat rei del sopar, la verdura. I amb el suc de la verdura escaldaven les sopes de pa. També es feien sopes amb aigua i sal i, aleshores, escaldaven el pa amb una cua o un cap d’arengada.

Altres hortalisses eren presentades en una safata, amanides amb oli, sal i vinagre. I unes altres, com ara el pebrot vermell, el pebrot verd, l’albergínia, la tomata i la ceba, configuraven la salsa possiblement més “universal” de la cuina de l’horta de Lleida, la samfaina.

Les fruites que es produïen en aquest entorn abans de la guerra i fins al principi dels anys cinquanta, en petites quantitats, eren per al mateix consum i també per portar-les a vendre a la plaça de Sant Joan i posteriorment a la plaça de Magdalena, com el préssec de Paraguai, les maduixes, els caquis, les figues, la pera de sant Joan, la pera de la cara bruta, la pera de Roma i les cireres, de les quals hi havia una gran producció des dels anys trenta fins al cinquanta.

Com que les matèries primeres en aquells temps no eren gaire abundants, sinó ben al contrari, la cuinera de la casa havia de posar una gran dosi d’imaginació davant el que tenia al seu abast.
Els homes, quan anaven al camp, recollien gairebé tot el que servia d’aliment i arriscaven moltes vegades la seva salut davant matèries primeres de dubtosa creença alimentosa que recollien pel camp. Hi havia bolets molt bons com eren els coneguts amb el nom vimeneres, els de xop, els terrolans i les gírgoles, extrets de les soques dels xops. Altres bolets no coneguts comportaven molt i molt risc.

La gent a l’horta de Lleida havia de recorre al camp, com ha quedat fet palès, i també al riu amb la finalitat d’aconseguir peixos. Ells mateixos es fabricaven diferents estris que servien com a parany per poder pescar, especialment els que vivien a les partides de Granyena i Butsènit. Aquests peixos, els gaburros, les madrilles, les carpes i els barbs, els acostumaven a preparar a la paella fregits amb oli d’oliva.

Arengada, bacallà, congre i ganyims

L’arengada i el bacallà han sigut dos ingredients que ha tingut un pes molt important en el receptari autòcton de la cuina de l’horta de Lleida durant el passat segle. Amb el bacallà es va aprendre a fer plats tan variats com era el bacallà amb patates, l’olla de bacallà, la cassola de dejuni, l’esqueixada de bacallà i l’arròs amb bacallà, sense oblidar el bacallà amb samfaina, el plat més cuinat en l’època estiuenca durant molts anys.

La humil arengada va tenir una arrel tan forta en aquesta cuina que encara avui en dia se li ret culte culinari. L’arengada, durant l’època de la verema, acostumava a menjar-se amb pa amb tomata i raïm, amb la qual cosa s’aconseguia un contrast molt encertat de sabors, el salat i el dolç.

Pel que fa al ventall de peixos conservats en sal, no es pot ni s’ha d’oblidar el congre. La manera més popular de cuinar-lo és a l’olla amb mongetes seques, bledes i arròs i amb un sofregit de ceba, una mica de tomata i all esmicolat.

El corral

Endinsant-nos en les matèries primeres que la gent de casa nostra, de la nostra Lleida, produïa en aquells anys, un capítol important l’ocupen els animals de corral, que cada casa, cada torre, criava al llarg de l’any. Tenim el pollastre, que era un plat de festa major i de dades molt assenyalades, com podien ser la celebració del sant del cap de la família, les festes nadalenques o qualsevol aniversari important. Hi havia el costum, en algunes partides de l’horta, com ara en les de la Femosa i Quatre Pilans, de criar pollastre tomates, que es feien en poques setmanes.

Per Nadal es matava el gall dindi, que es farcia de diferents tipus de carn i de pebrot, i era el plat rei de la cuina nadalenca. Uns anys més tard, cap als seixanta, el capó va passar a ser el plat més emblemàtic del dinar nadalenc. Hi havia el costum de criar gallines per aconseguir els ous per menjar. I, per descomptat, quasi totes les cases de pagès criaven, com a mínim, un porc, que alimentaven amb els fruits petits recollits del camp i amb productes de l’hort.

Com que els frigorífics no existien, es va emprar un dels mitjans més vàlids per a la conserva de la carn de porc: la tupina. Amb oli d’oliva fregien a la paella el llom, la llonganissa i la costella, i la posaven en una tenalla de fang, conjuntament amb l’oli del fregit i una mica de pebre negre.

La tupina conservava aquests tres ingredients al llarg de tota una temporada. Quan arribava l’època de segar i batre, ja que l’horta de Lleida era una zona eminentment productora de cereals fins al principi dels anys cinquanta, l’encetaven com una mena d’aliment contundent per als treballadors que s’havien d’enfrontar a aquestes tasques tan dures. A la partida de Granyena, la coneguda família Mercadé, confitava una oca amb la intensió de fer del seu suc una mena de concentrat gustatiu per donar sabor als plats i guisats.

Anguiles i crancs de riu

Granyena i Butsènit, atesa la seva proximitat amb el riu Segre i amb la séquia de Fontanet, la primera, eren els indrets on es cuinaven com a especialitats autòctones de la zona l’anguila i els crancs de riu. L’anguila, segons conten els nadius de l’entorn de Grenyana, la van ensenyar a menjar els immigrants d’Andalusia i d’Extremadura al principi dels anys cinquanta. Fins aleshores no es consumia gaire, menys encara els crancs de riu.

Les anguiles es pescaven al riu Segre, al seu pas per aquest punt de l’horta, i també a la séquia de Fontanet. Acostumaven a pescar-les quan netejaven els braçals i els assecaven. De crancs, que sempre busquen l’aigua neta per al seu desenvolupament, també n’hi havia molts als voltants de les partides de Granyena, Butsènit i Montcada. Els bullien amb aigua i sal i aquell color fosc habitual que tenen es convertia en un roig esclatant. Als anys noranta es van repoblar alguns braçals i la séquia de Fontament amb crancs de riu de procedència nord-americana, molt més resistents a les contrarietats mediambientals.

Cuina de recurs

Durant l’estiu s’acostumava a fer, en quasi totes les cases d’aquesta terra, la conserva per a l’hivern amb diferents fruites i hortalisses: el préssec, la tomata i els bolets, entre d’altres. Bullien els pots de vidre, hermèticament tancats, amb la conserva en el seu interior, i ho feien al bany maria per un espai aproximat de 45 minuts. Després durant tot l’any menjaven d’aquesta conserva estiuenca.

Caragols i caragolines

El plat més emblemàtic, tant de pobres com de rics, al llarg del passat segle van ser els caragols. En els últims anys han passat a ser de taula rica, a causa del seu preu de mercat actual. Els caragols eren un plat de pagès i de menestral. La recepta amb més tradició de l’horta de Lleida és a la brutesca, que tal com indica el seu nom té connotacions directes amb el tema brut.

Però el receptari de l’horta diu que els caragols també són emprats amb carns, per exemple amb el conill, també preparats a l’estil de la cassola de pagès o del defora i amb arròs. Les caragolines han sigut una menja molt agraïda per part de la nostra gent, especialment quan els adobs i els pesticides no es coneixien en aquests indrets.

L’arribada de la paella a l’horta

Segons conta Constantino Fo Millàs, pagès que va viure durant 29 anys a la partida de Granyena, la paella, com a estri de cuina, no es coneixia a mitjans del segle. Fins aleshores, era tradicional preparar l’arròs amb una cassola de fang, la qual cosa acostumava a donar-li un toc més pastós.

Constantino diu que coneixia per aquells anys un dirigent de la UGT que treballava a la Renfe i que va ser destinat a Xàtiva.
Quan va tornar, al cap d’un temps, va dur de la població valenciana un estri metàl·lic on va preparar la paella valenciana amb arròs i verdures de l’horta.

Desmitificar la cuina de la fruita

Malgrat que es parla molt de tradició de cuina i fruita a la Lleida rural, la veritat és que cap pagès de cap indret del cinturó agrícola de la capital de Lleida no en sap absolutament res d’aquesta cuina. Abans de la metamorfosi agrícola de la terra, a l’horta tan sols hi havia alguns arbres fruiters, com ara l’albercoquer, el cirerer, el presseguer, el perer, la figuera i el caqui.

Però tot amb petites quantitats de producció, que anava destinada al consum de casa i també a la venda a la plaça de Sant Joan, primer, i després a la plaça de Magdalena.

Anar a vendre els ous i l’aviram a la plaça

Era tradicional, tant abans com després de la guerra, anar a vendre els ous de les gallines que es produïen a casa, així com algun conill i algun pollastre, i també hortalisses i fruites a la plaça de Sant Joan i després a la plaça de Magdalena, els dissabtes o qualsevol dia de la setmana que hi hagués mercat, des del dilluns fins al dissabte, per fer alguns diners.

Les padrines o les mestresses de casa acostumaven a agafar el cistell, pujaven a una somera i recorrien el trajecte, acompanyades del seu home, des de la torre fins a aquest indret de la capital. Allí oferien la petita producció i els diners els destinaven, després, a comprar altres ingredients imprescindibles per a la seva alimentació, com ara el sucre, la sal, el bacallà sec, el congre, les arengades i la pasta per la sopa.

És curiós, però a la vegada cert, que la majoria dels pagesos de l’horta vivien al nucli antic, concretament a les escaletes de Sant Llorenç i als carrers Daniel, Gil i la Marca, en casetes que a la part de baix hi havia un estable i a la part de dalt l’habitatge.

La gent normalment dormia a la part damunt de l’estable amb la finalitat d’aprofitar, durant l’hivern, l’escalfor que pujava de l’animal a través del sostre de l’estable i així podien estar més calents.

Aplecs de Granyana i Butsènit

Les celebracions dels aplecs de Granyena i de Butsènit té tanta tradició i història que es perd en la memòria en el temps. L’aplec de Butsènit se celebrava, tradicionalment, el segon diumenge del mes de setembre i el de Granyena, el tercer diumenge d’aquest mateix mes.

Els aplecs han sigut sempre una trobada familiar de les partides de Lleida i de la capital en el lloc on hi ha una ermita. Era tanta l’afluència, que hi havia persones que la nit abans de la celebració anaven a guardar lloc per a l’endemà. Normalment a punts adjacents al riu Segre.

En un dia de camp es reunia la família, que feia una menja camperola amb tot allò que portava a la carmanyola, com ara la clàssica truita i el conill amb samfaina, entre d’altres. També hi havia qui cuinava una cassola d’arròs, que posteriorment va passar a ser la clàssica paella d’arròs. A la tarda es feia un concorregut ball com a fi de festa. Els aplecs eren una trobada molt important dintre el calendari. La gent anava caminant des de diferents indrets fins a Butsènit i a Granyena.

Potres i vi

Tant abans de la guerra com després, a causa de la pobresa d’aquells, temps, no hi havia, normalment, postres per presentar a taula. Tan sols alguna fruita dels arbres i també, algunes vegades, es feien ametlles garapinyades. Quan ja els anys més difícils van quedar enrere i s’havia de celebrar alguna data important, com podia ser el sant del cap de família, es comprava, excepcionalment, un braç de gitano a les pastisseries Monrabà, del carrer del Carme o Sacanell, del carrer Magdalena. Aquestes dues pastisseries eren els punts que endolçaven l’horta de Lleida.

Per beure, l’aigua va ser la beguda diària, tot i que el diumenge i algun dia festiu els homes de la casa prenien uns traguets de vi tot menjant. Més tard, i després de la fil·loxera, aquella plaga que va arrasar la vinya francesa i l’espanyola, es van plantar amb peus nord-americans algunes vinyes per al consum de la casa. Ells mateixos es feien uns litres de vi negre per al consum de l’any, que guardaven en bótes de fusta perquè es pogués conservar.

Llibres per gaudir d’un Sant Jordi gastronòmic

Llibres per gaudir d’un Sant Jordi gastronòmic

De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa…” Així acaba la llegenda de Sant Jordi que s’explica pels carrers de tota Catalunya. El dia 23 d’abril és el dia de tots els catalans, on celebrem l’amor, l’olor de les roses vermelles i la bona literatura.

Tot i que és un dels dies més macos de l’any, a vegades passejar per la Rambla de Barcelona amb tota la gentada i les incomptables parades, pot fer-nos dubtar i no saber quin llibre escollir. Per donar-vos idees us portem una llista de deu novetats literàries plenes d’amor a la gastronomia.

Tickets Evolution:
Autor: Albert Adrià. Editorial: RBA

La diversió com utensili a la cuina, això és la marca del Tickets, el restaurant d’Albert Adrià. El xef ens convida un cop més a traspassar la porta de la seva imaginació i conèixer 90 dels seus millors plats.

Kale: El superalimento que puede ayudarte a mejorar tu alimentación y salud:
Autora: Laura Isabel Arranz Iglesias: Editorial: Amat

Que és el Kale? Com podem incorporar-ho a la nostra dieta diària? Totes les respostes i una selecció de les millors receptes d’aquest superaliment que està de moda.

La cuina sostenible:
Autora: Ada Parellada. Editorial: Columna

Ada Parellada, una de les millors restauradores de Catalunya i propietària del restaurant Semproniana ens porta un llibre sobre cuina sostenible. Saber com podem aprofitar tot el menjar que comprem i ensenyar-nos a menjar bé i variat.

De l’alta cuina a casa:
Autor: David Andrés. Editorial: Columna

David Andrés, és un dels grans. Aquest cuiner d’Igualada de només 30 anys és el cap de cuina de l’ABaC i la mà dreta del seu xef, Jordi Cruz. Al llibre ens ensenya seixanta receptes, ordenades per les temporades de l’any, que combinen productes de la terra amb la cuina d’avantguarda.

Diseños y esbozos para el Bulli:
Autor: Luki Huber. Editorial: Planeta Gastro

Luki Huber va ser el dissenyador industrial del Bulli, l’inventor de tots els utensilis necessaris perquè Ferran Adrià crees les revolucionàries tècniques gastronòmiques. Ara tots els dibuixos i apunts sobre aquests objectes veuen la llum i t’expliquen més detalls sobre la seva funció.

 

Dos Palillos:
Autor: Albert Raurich. Editorial: RBA

Per celebrar el desè aniversari del restaurant, Albert Raurich escriu el seu primer llibre on explica els seus viatges al Japó mitjançant receptes, tot un diàleg que va construir amb Àsia i ha donat com a resultat l’èxit del Dos Palillos.

Del test a la taula:
Autor: Burkhard Bohne. Editorial: Cossetània

No tens una gran terrassa on cultivar plantes aromàtiques? No passa res, hi ha plantes per tot tipus d’espais. El llibre ens demostra que no hem d’oblidar-nos de gaudir del sabor de les plantes aromàtiques, ja que són les úniques per donar un to especial als plats.

 

Un cóctel propio: combinados para damas letraheridas.
Autors: Laura Becherer i Cameo Marlatt. EditorialNordica cómic

Una combinació perfecta de literatura i còctels. Les receptes de 50 brevatges inspirats en les escriptores més famoses d’arreu del món, des de Simone de Beauvoir fins Jane Austen.

 

Llibre de totes maneres de potatges:
Autors: VV.AA. Editorial: Barcino

La gastronomia és cultura i una manera de ser. Aquest llibre és el tercer gran receptari de cuina en català de l’edat mitjana, després del llibre de Sent Soví i del Llibre d’aparellar de menjar. Dos cents capítols de receptes amb centenars d’anys d’història, herència d’una riquesa culinària que ens col·loca en els nostres dies, en l’Olimp del bon menjar.

 

Comer es una historia:
Autor: Oscar Caballero. Editoral: Planeta Gastro

Coneixem la història dels romans, la de l’edat mitjana, però coneixem la història del menjar? Oscar Caballero et proposa un menú transversal per la història, bon profit!

Alimentaria 2018, la cita del professionals de l’alimentació

Alimentaria 2018, la cita del professionals de l’alimentació

Alimentaria 2018

D’aquí un mes, Alimentaria 2018 obrirà les seves portes en una cita on els organitzadors esperen congregar a més de 150.000 visitants del sector de l’alimentació i restauració. La nova edició del Saló Internacional d’Alimentació, Begudes i Food Service se celebrarà al recinte de la Fira de Barcelona de la Gran Via i representa la plataforma d’internacionalització i negoci més important a tot Espanya per aquesta indústria.

S’estructurarà en 6 sectors:

expoconserMúltiple Foods: Saló dels productes de gran consum.
Expoconser: Saló de les conserves i semiconserves.
Interlact: Saló dels productes làctics i derivats.
Intercarn: Saló dels productes càrnics i derivats.
Intervin: Saló dels vins, sidres i els espirituosos.
Restaurama: Saló del food service i l’alimentació fora de la llar.

Com a novetat, aquest any Alimentaria 2018 es celebrarà conjuntament amb Hostelco, el Saló Internacional de l’Equipament per a la Restauració, Hosteleria i Col·lectivitats. Això suposarà un major tràfic de visitants, ja que l’oferta pels professionals de l’alimentació serà més transversal, on podran gaudir de les últimes novetats i tendències del mercat amb moltes més sinergies.

Si ens fixem en les xifres, actualment Alimentaria 2018 ja ocupa més de 84.000m2 de superfície amb més de 4.500 empreses expositores. D’aquests participants, el 27% són internacionals, que representen 157 països. El continent d’origen principal dels expositors internacionals continua sent Europa (principalment països amb una rica gastronomia com Itàlia, França, Portugal, Regne Unit i Alemanya) tot i que s’està treballant per augmentar la presència d’altres països estratègics com els Estats Units o la Xina, entre d’altres. Els objectius que s’ha marcat Alimentaria 2018 estan molt enfocats a facilitar el contacte entre compradors internacionals i empreses espanyoles, de manera que es puguin tancar acords exitosos i obrir la porta cap a l’exportació i la internacionalització.

En aquesta nova edició estan previstes més de 200 activitats agrupades en dues grans àrees temàtiques: The Alimentaria Experience, que engloba showcookings, tasts i presentacions de producte, tallers magistrals o concursos, i The Alimentaria Hub, més enfocat a xerrades i conferències, així com trobades centrades en el I+D+I.

Alimentaria 2018_2

Per altra banda, també hi assistiran alguns ponents catalans com els xefs Carles Abellán del restaurant Bravo 24 o el Tapas 24, Paolo Casagrande del restaurant Lasarte o Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch, del restaurant Disfrutar. També hi podrem trobar bartenders com Javier Caballero del Liquid Experience, Eduard Campos del Negroni Cocktail Bar o Adriana Chia, de la “Antigua Compañía de las Indias”.

Disfrutar

Descobrim l’ou de Pasqua mentre el cuinem i decorem

Descobrim l’ou de Pasqua mentre el cuinem i decorem

Un dels aliments més nutricionals i amb més opcions de la nostra cuina és l’ou. N’hi ha de diferents tipus… els de granja de producció intensiva, els de corral, els ecològics on la gallina es tracta entre cotons i els de xocolata. Sí, tal com ho llegiu, no només són per menjar una bona truita de patata o un ou ferrat, sinó que també són dolços i recoberts de sucre que segons la tradició, sempre apareixen durant els dies de Setmana Santa.

ou de pascuaEl dilluns de Pasqua els nens d’arreu del país rebran la seva mona, el pastís típic d’aquesta festa, que els pastissers converteixen en verdaderes obres d’art. Com mana la tradició, coronant-la, sempre apareix un ou de Pascua acompanyat de petites decoracions com pollets o plomes. ¿En quin moment de la història vam començar a regalar ous de Pascua als nens i buscar pels carrers el famós conill de Pasqua? El motiu d’aquesta tradició té dues causes.

La primera es remunta a la prehistòria, on l’ou significava la tornada a la vida, el reinici. Les diferents cultures van adoptar aquest concepte amb la Pasqua, donat que coincideix amb l’inici de la primavera, l’època on la natura es desperta i tot comença de nou.

La segona causa, és la forta influència de la religió al llarg de la història d’aquest aliment. En l’origen del cristianisme, aquest petit ingredient servia per commemorar la resurrecció de Crist en la Pasqua, i per això, s’anomena ou de pasqua. Es regalaven als éssers estimats durant l’edat mitjana per desitjar que el reinici de l’any portes abundància i fecunditat a la família.

Però perquè es decoren i no es regalen frescos? Perquè del segle XI al XVIII durant la quaresma, l’església no deixava menjar carn durant aquestes dates. Donat que els ous eren considerats carn, molta gent va començar a regalar-los decorats per tal de conservar-los i no llançar menjar, que era pecat.

Ara us proposem exercitar la vostra creativitat. Traieu els pinzells, poseu-vos una bata blanca i a pintar! Tenim dues opcions, decorar els ous de Pascua directament o bullir-los. Aquesta última és més polida, ja que l’ou no fa mala olor. Comencem per fer un forat a cada extrem de la closca, bufem i traiem el rovell. Després tapem els foradets amb  plastilina, i visca la imaginació!

decorar ous de pascua

Les vacances de setmana santa són un bon moment per estar amb la família i les criatures i per això us proposem cuinar ous de xocolata a casa. Aquesta és la recepta:

Ingredients: 200 g de xocolata negra de cobertura, per dos ous.

Preparació:
Es desfà la xocolata al bany Maria fins que arribi a una temperatura de 45ºC, tot seguit es retiren 2/3 parts de la xocolata i es treballa la xocolata sobre el marbre, quan arribi a 30ºC, es barreja amb l’altre terç que hem deixat al bany Maria, de forma que la mescla final tingui una temperatura de 31ºC. S’aboca la xocolata dins un motlle de silicona o de plàstic i donant-li la volta, procurant que les parets interiors quedin completament recobertes. Es deixa solidificar, i quan ja sigui freda, s’enretira el motlle amb cura i es col·loca una mica de xocolata fosa dins una màniga pastissera amb la punta ben fina i es ressegueix tota la vora per enganxar dues meitats. Es deixa assecar i ja està llest!

ou de xocolata

Lliurament dels Premis Nacionals de Gastronomia 2018

Lliurament dels Premis Nacionals de Gastronomia 2018

Premis Nacionals de Gastronomia 2018

La Casa Llotja de Mar de Barcelona ha estat la seu escollida per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició per fer el lliurament dels “Premis Nacionals de Gastronomia 2018“.

Els guardonats d’enguany han estat Isidre Gironès, guardonat amb el Premi Nacional de Gastronomia; Joel Castanyé, xef del restaurant La Boscana, guardonat amb el Premi Revelació; Isabelle Brunet de Monvínic, guardonada amb el Premi Cap de Sala; i Pordamsa, guardonada amb el Premi Especial de l’Acadèmia, que ha recollit Manel Puigdemont, president de l’empresa.

El lliurament de premis, que ha començat amb una presentació a càrrec del periodista Ramon Pellicer i, posteriorment, ha tingut lloc el discurs de benvinguda per part del president de l’Acadèmia Carles Vilarrubí, s’ha realitzat durant el transcurs d’un sopar ofert pel xef Nandu Jubany, al qual han assistit 320 persones, entre acadèmics, empresaris i destacats representants de la gastronomia catalana com Oscar Manresa i Carme Ruscalleda, premiada en l’anterior edició.

Carles Vilarrubí

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ha fet entrega del primer dels guardons, el Premi Especial de l’Acadèmia a Pordamsa; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha fet entrega del Premi Cap de Sala a Isabelle Brunet; l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha fet entrega del Premi Revelació a Joel Castanyé; i finalment, Carles Vilarrubí, ha fet entrega de l’últim guardó, el Premi Nacional de Gastronomia, a Isidre Gironès.

Isidre Gironés

L’any passat, al Palau Reial de Pedralbes, es va celebrar l’edició anterior dels Premis Nacionals de Gastronomia on es va premiar a la xef Carme Ruscalleda del Restaurant Sant Pau, Àlvar Ayuso del restaurant Alvart de Barcelona i els experts en tonyina vermella, el Grup Balfegó.

Els guanyadors d’aquests premis són el resultat d’un procés de votació secret que l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició realitza al llarg de l’any. Al final de cada trimestre cada acadèmic proposa el seu candidat en cadascuna de les següents categories:

– Premi Nacional de Gastronomia
– Premi al Cuiner Revelació
– Premi Cap de Sala
– Premi Especial de l’Acadèmia (L’atorga cada any la Taula Directiva).

El resultat acumulat d’aquesta votació dóna lloc a uns finalistes dins de cada categoria. D’entre aquests finalistes, durant el darrer trimestre de l’any, els acadèmics voten el que consideren mereixedor del guardó en cadascuna de les tres categories actuals.

Amb aquests Premis, l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició reconeix des de l’any 2002 aquells cuiners, restaurants, professionals o col·lectius i institucions, relacionats amb el món de la gastronomia catalana que, al llarg de l’any o per la seva trajectòria, han destacat per la seva tasca i aportació a la cuina del nostre país.

Casa llotja de Mar

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

Ús de cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació, així com cookies de complement de xarxes socials. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí: política de cookies.

ACEPTAR D'ACORD D'ACCORD OK