A finals de primavera, quan el sol comença a brillar amb força i el mercuri dels termòmetres comença a pujar, en els camps fruiters del Llobregat i el Maresme el ritme de feina és frenètic. Pagesos i tractors van amunt i avall recollint les fruites de temporada que arriben al seu punt òptim de maduració. La cirera, dolça, sucosa i ben carnosa, és una d’elles, ja que de finals de maig a principis de juliol, els cirerers apareixen ben carregats de petits tocs de color vermell intens.
La cirera, també coneguda com a guinda, pren el nom de la ciutat grega Kerasus, situada entre el Mar Negra i el Mar Càspia, que van ser conquerides pels romans al segle I aC. Amb la seva expansió, el romans van exportar el cultiu d’aquest fruit vermell i brillant amb una gran acollida, sobretot al sud d’Europa.
Aquí a Catalunya, les varietats que conreem són la cirera d’en Roca del maresme, de pell dura, de sabor intens i un color vermell groguenc, la cirera de la Ribera de l’Ebre, una de les primerenques amb forma arrodonida i pinyol petit, i la cirera del Baix Llobregat, que es caracteritza pel seu sabor dolç i fresc i és la que més es conrea del país. No és d’estranyar, ja que al Baix Llobregat produeix la meitat d’aquestes petites perles vermelles a Catalunya, essent la varietat més habitual la Burlat. Hi ha tanta tradició que de totes les fires populars dedicades a la cirera, les més destacades són les que es fan en aquest territori com la festa de Sant Climent de Llobregat (20 i 21 de maig), Santa Coloma de Cervelló (26 al 28 de maig), Torrelles de Llobregat (3 i 4 de juny) o El Papiol (3 i 4 de juny). Altres festes del territori com la de Ceret o Llers també celebren la collita, tot fen degustacions i activitats gastronòmiques per tota la família.
Pel que fa a les seves propietats nutricionals, es pot dir que la cirera no té res a envejar amb altres fruites de temporada de primavera o estiu. És rica en vitamines A, B, C i K. Conté ferro, calci, magnesi, melatonina, potassi, sofre i molts antioxidants. També té un baix contingut en greixos i gens de colesterol. Resultat d’això són els múltiples beneficis que aporta. És rica en antioxidants que mantenen la pell jove, redueix el risc de diabetis i al ser rica en fibra, millora la funció digestiva. Ajuda a prevenir malalties cardíaques i maleites neuronals i en ser ric en potassi i calci, manté els ossos forts i evita problemes de rampes en les extremitats.
Com a consell culinari, utilitzar cireres grans són més idònies perquè tenen una millor textura i sabor. Les podem utilitzar per preparar melmelades, compotes, Smoothies, mousses, sorbets i gelats, salses o pastissos. En el món salat també és una bona opció a l’aportar aquell toc àcid i dolç. Però la millor opció és asseure’t a un rapís sota l’ombra d’un gran arbre prenent-les en un bol en companyia dels petits de la casa, escupin els pinyols. Parlant del pinyol, el de la cirera conté en la seva part interior una llavor que un cop a l’intestí, produeix una reacció química que es transforma en cianur, un verí molt potent. No cal patir, ja que gràcies a la seva capa externa impedeix que aquesta reacció es produeixi i es manté la llavor intacta.
La cirera és una fruita de temporada que a més de bona, identifica molt bé el nostre patrimoni i aporta la frescor que només té un producte de proximitat.
